MASURCA
 
Habituada i privada a tot fadrí que vullgue caçar sense ratera
 
 
Tota fadrina que es determine
en arramblar-se propet de mi,
tindrà alegria perquè sóc jove,
preciós, guapo i molt bon fadrí.
 
I quan faig compte de parlar amb ella
me se subleva lo meu gafarró,
que em vaig comprar a la Plaça Nova,
allà a la fira de Castelló.
 
Vaig fer una compra en pocs quartos,
sense pensar-m'ho aquell matí,
que vaig comprar-me per divertir-me
una clavilla de violí.
 
I si la perdo, ja sé lo que em toca,
que a mi la broma me s'haurà acabat,
perquè les xiques d'avui en dia
sense clavilla no en volen cap.
 
Es menester gràcia i sal
per a tocar l'instrument,
i apretar fort la clavilla,
lo que sigue intel·ligent.
 
I en la clavilla apretà,
lo tornillo ben posat,
lo goig mai se li acaba
a un matrimoni casat.
 
Haurem de matinar molt
si a la plaça volem anar
per ajustar una ratera
si a cas la podem comprar.
 
Que sigue bona i bonica
i valgue poquets diners,
i en qüestió d'agarrar rates
que tingue tot l'interès.
 
Quan un s'enviuda, sap què li toca:
los primers dies, sempre pensa
quan disfrutava de la barraca
que en poques xapes se va comprar.
 
Allí xalava i es divertia
perquè ell ere algo aficionat
en passar un rato fent la cacera
dintre del seu terme, sense filat.
 
Tot fadrí jove que en pocs quartos
a la cacera tingue afició,
ja es pot comprar una ratera
i agarrar rates en precaució.
 
I quan estiguen dins la ratera,
que no les deixe mai escapar,
hasta que acaben de fer la seua
en sortir lliures sense chillar.
 
La filla de Clava-tatxes
d'allí del carrer del Pont
per obrir tant la ratera
la va despreciar tothom.
 
A compte de dur sabates
duia botes de muntar,
i tan de pressa pujava
que no sabia baixar.
 
Quan la ratera s'obri i es tanca,
allavons xalen los ratolins,
i quan se solten, van per les cases
donant enfado a tots los veïns.
 
Jo no voldria que a casa meua,
mai en la vida se'n soltés cap,
mes que s'estessen dins la ratera
i així estarien salves del gat.
 
La meua rata quan era jove
sempre buscava engabiar-se bé,
i ara que es vella, allí a on se troba
busca i desitja també estar bé.
 
Perquè la rata si està oprimida
quasi bon llustre mai lo tindrà,
i així, quan jugue i face la seua,
tothom procura en deixar-la estar.
 
Vamos, anem al final,
perquè això s'ha d'acabar,
la masurca ratera
que ja l'hau sentit cantar.
 
Después farem palmateo,
quan això s'haigue acabat,
i en direm si està bonica
la masurca del filat.
 
Dono un consell per final
als fadrins dels vint-i-dos:
"Que si no tenen ratera
no poden ser caçadors.
 
I si a cas se'n compren una,
l'han de saber conservar,
perquè això de la ratera
és lo millor que avui hi ha".
 
FI
 
*   *   *
 
Imprenta de M. Palau. D. Blasco de Alagón, 53, Morella.. Editat amb "AMERICANA"
 
(Document d'Adelaida Moles)
 
*   *   *
 
NOTA.- La masurca era una dansa d'origen polonès, de compàs ternari, més lenta que el vals (mazurca).