PORTELL s. XIII (1242-1258)                                                                                www.portell.tk


 
  Cartes de poblament i delimitacions de territoris:  1201-1232   1233-1242   1243-1300

 

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239)]

 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 

1242

Gener, 10. Barcelona La reina Violant dóna al consell municipal de Morella les deveses de La Vallivana i Salvassòria:

Arxiu Municipal de Cinctorres. Llibre de privilegis i documents variats. Còpia simple del segle XV.

<<Manifestum sit omnibus, quod nos Yoles Dei gratia regina Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitisa Barchinone et Urgelli et domina Montispesulani, damus, concedimus et laudamus vobis, populatoribus de Morella et de termino ipsius, presentibus et futuribus, pro vedato seu devesa, totum illum montem qui vocantur Vallivana et Salvasoria, sicut afrontatur ex prima parte cum termino de Catin et ex secunda cum termino de Aras, et ex tertia cum serra de Vallibona, et de quarta parte sicut aque labuntur [aguas que rellisquen] circa dictum terminum. [...]>>

[jaumeprimer.uji.es]


Vicent Royo, parlant de la manufactura de la llana, diu

<<Així, doncs, l'especialització ramadera es concreta amb la concessió el 1242 a Morella i les seues aldees de les deveses de Vallivana, Salvassòria, Gibalcolla, la vall de Vallibona i na Monreala, amb la creació del Lligallo de Morella el 1271 i amb la concessió de llibertat de pastures per a tots els seus habitants arreu de tot el regne de València el 1273. Amb el pas dels anys, la mobilitat de cabanes del Baix Aragó, els Ports i el Maestrat s'intensifica a través de les mallades i els assagadors que estructuren el territori i, per tal d'afavorir la circulació, el 1320 Jaume II concedeix a tos els veïns del terme general de Morella la llibertat de pastures en el terme de Cantavella i viceversa. D'altra banda, la fira celebrada durant tot el mes de setempre a la vila de Morella des de 1256 contribueix a dinamitzar la mobilitat dels ramats just en el moment del trànsit de les pastures d'estiu a les d'hivern, mentre que la que se celebra al mes de juny des de 1312 esdevé un punt de trobada de mercaders procedents dels diversos centes manufacturers de la Mediterrània occidental a la recerca de llana.

Així, doncs, a les ordinacions de l'art de la draperia de Barcelona de 1308, vigents fins 1387, s'estableix que la llana de Sant Mateu -on es pot englobar la matèria primera procedent del Maestrat i també els Ports de Morella -s'ha de reservar per als draps de major qualitat, juntament amb l'anglesa. M. RIU, "Aportació a la organización gremial de la industria textil catalana en el siglo XIV", VII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Barcelona, 1964, II, 547-559, especialment, 556.>>

[ROYO PÉREZ, Vicent (2010): Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412). Recerques 60 (2010) 25-26. Associació Recerques. Història, Economia, Cultura.] core.ac.uk


1243

Març, 9. Un antic governador almohade, ara convertit en noble cristià, dóna carta pobla al Castell de Villamalefa, en terme de Villahermosa:

<<21.- El 9 de marzo de 1243, Zeyt Abuzeyt, anterior gobernador almohade de Valencia, ahora convertido en noble cristiano, otorga carta puebla a 140 repobladores cristianos para fundar Villahermosa, en el término del castillo de Villamalefa, a fuero de Daroca.

Sit notum cunctis quod nos, dompnus Aceit Abuzeit, netus de Miramomentino, volentes populare christianorum terminum castri de Villa Malefa, facere Villa Formossam (...) damus et concedimus populationem castri Villamalefa ad faciendam Villa Formossam (...) aliquos foros nec consuetudines preter foros et consuetudines Daroche ut dictum est.>> p. 399-400

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 399. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es  


1243

Maig. Curiosament en la Carta de poblament que dóna el Temple a 40 pobladors de Mirambel, no apareix ni Portell ni La Albareda en els termes senyalats. Deu ser perquè és tan petita la franja en la que llindem que o no la posa o no l'hem identificat. Martínez Calvo ens la done traduïda, i trascribim un fragment:

“La Orden del Temple otorga a cuarenta pobladores de Mirambel esta carta de población, similar a la de Cantavieja, con sus términos y límites”. I continua dient: “Yo Frey R., por la gracia de Dios humilde Maestre de las casas de la Milicia en Cataluña y Aragón, con el consejo y voluntad de todo el convento de Cantavieja,[...] damos y concedemos a los cuarenta pobladores y sus descendientes de Mirambel con todos los sucesores, para que lo tengáis y poseáis libre e ingenuamente con derecho perpetuo por todos los siglos de los siglos amén; con sus ademprios, a saber: de aguas, caminos, montes, bosques, pastos, carrascales, y en general con todas las pertenencias que suelen darse en todo poblamiento. Los términos de Mirambel son éstos: del cabezo del Frayle según ataja el regacho de la Morera, cayendo al río de Cantavieja y así río abajo hasta el hondo del carrascal y sale del río y va hasta la pieza de Sancho Cañizar y de Guillén de Barberán y va por el barranco abajo a salir al río Cantavieja, y río abajo para el regacho de Castiel de Tormos y sigue la pieza de Domingo de Orios y y sube al cabezo alto sobre la pieza de Pero Ximeno y pasa sobre la pieza de Sancho de Mora y vuelve al cabezo del Frayre.”

  -AHN. Cód. 660 B, pp.21-23

  -Publ. Ledesma, M.L. “La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios” en “Aragón en la Edad Media. Enonomía y sociedad”, V, (Zaragoza, 1983), pp. 90-91, doc. 6.

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 84. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992]


Anant a una font més original, la de M. L. Ledesma, trobem la transcripció en llatí d'una copia del document:

<<A.H.N. cod. 660 B, pp. 21-23

In Dei nomine et eius gratia. Notum sit cunctis tam presentibus quam futuris, quod ego frater, R., Dei gratia humilis magister domorum milice Templi in Catalonie et in Aragone, cum consilio et voluntate omni conventi Vetule Cante, et cum consilio fratris G. d'Ager preceptor Vetulecante et fratris G. d'Esmont preceptor Villeli et fratris Folco preceptor Castellote et fratris G. Desmont Gran et fratris G. de Belpuy et fratris Rostan Auger et fratris G. Gonsa camerari eiusdem loci, damus et concedimus XL populatoribus et eorum successoribus de Mirambelli, cum omnibus succesoribus suis, libere et ingenue ad habendum et posidendum iure perpetuo per cuncta secula seculorum amen. Cum adempramentis suis videlicet aquarum, viarum, montesium, nemorum, pascuarum, carascalium et generaliter cum omnibus aliis adempramenis, sicut in aliis populacionibus fieri solet.

Termini vero Mirambel sunt isti, de Cabezo del Frayle asi cum atalla lo rigallo de la Morera et cadet in rivo Vetulacanta, et sic cum vadit lo rivo aiuso usque ad fondon del Carrascal et exit del rivo et vadit usque ad piezam Sancho Canizari et de Guillem de Barberán et vadit per lo varanco aiuso e exit ad rivum Vetulacanta et vadit per lo rivo aiuso et cadit in regallo de Castiel de Tormos et vadit a la pieza Domingo d'Orios et vadit al cabezo alto sobre la pieza de Pere Ximeno et vadit super pieza de Sancio de Mora et torna al Cabezo del Frayre[...]>>

També més endavant diu: "...omnis vicinus de Miranbel..."

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.]  pdf en dialnet.unirioja.es


La mateixa Ledesma, la comenta:

<<Dos años después (que a La Cuba y La Iglesuela) se otorgaba carta puebla a Mirambel. La tributación que debería abonarse al Temple y el resto de las condiciones también eran similares a la que en 1225 se acordó para la villa de Cantavieja. En 1299 la población de Mirambel recibió del monarca el privilegio de celebrar un mercado semanal, prueba indiscutible del éxito de la colonización y de la actividad creciente de la villa.>>

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.]  pdf en dialnet.unirioja.es


1244

Agost, 18. València. Jaume I permuta els castells i viles de Morella, Morvedre, Almenara, Castelló i Sogorb, pel regne de Mallorca i el comtat d'Urgell, que pertanyen a l'infant Pere de Portugal. El rel els recuperarà el 30 de juny de 1254.

Arxiu Municipal de Castelló. Còpia autoritzada en pergamí de 28 de setembre de 1244. Antic nº.189

[Huici-Cabanes, 1976,  nº.394]. Revisada la transcripció el 21-VI-2006 a partir del manuscrit de referència.

<<Hoc est translatum fideliter factum quod sub istis continetur verbis, anno Domini Mº CCº XLº quarto, quarto kalendas octobris: Noverint universi, quod nos infans dompnus P., consulte et ex certa sciencia ac spontanea voluntate, per nos et omnes nostros successores, damus, solvimus, et diffinimus vobis dompno Jacopo, regi Aragonum, et vestris successoribus in perpetuum, totum comitatum Urgelli et totum regnum Maioricarum, et totam insulam Minoricarum et eorum terminis et pertinenciis, et omnibus que pertinent ad omnia predicta loca vel pertinere debent per alodium proprium liberum et quietum, cum toto iure nobis pertinente aliqua causa seu racione aut debentibus pertinere. Extrahentes nos et nostros, de posse iure et dominio dicti comitatus et regni Maioricarum et insule Minoricarum et eorum pertinencium omnium. Ita quod dictum comitatum et totum regnum Maioricarum et insulam Minoricarum, cum toto iure nobis pertinente in eis, habeatis causa donationis, absolutionis et diffinitionis inter vivos et causa proprietatis, cum omni pleno iure, dominio et potestate, perpetuo, ad omnes voluntates vestras et vestrorum, sine omni retentione nostra et nostrorum, excepto iure quod comitissa Aurimbiaix nobis concessit in testamento suo in valle Oleti, quod nobis retinemus, et excepto iure quod habemus in insula Eviçe.

Nos itaque Jacobus, rex Aragonum, recipientes hanc donacionem et diffinitionem omnium predictorum, damus, laudamus, et concedimus per nos et nostros vobis infanti dompno P., ad habendum, tenendum, possidendum integre omnibus diebus vite vestre, castrum et villam de Morella, et castrum et villam de Muroveteri, et castrum et villam de Almenara, et castrum et villam Castellionis de Burriana, et castrum et villam de Sogorbio, cum introitibus et exitibus, terminis, pratis, paschuis, herbis, aquis, lignis, furnis, molendinis, redditibus, proventibus, exaccionibus, [...] Retento nobis et nostris capite castri de Morella et capite castri de Muroveteri, salva nobis tercia parte exituum de terminis ipsorum castrorum et villarum. [...]>>

[jaumeprimer.uji.es]


1246

Gener, 12. Partició d'herència de Blasco de Alagón. Segurament estàvem implicats. Si voleu vore el document sencer, entreu al web de la UJI.

<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins particulars. Carpeta 513, nº 94P. Original
Garcia Edo, Vicent: "Partición de herencia de D. Blasco de Alagón". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1978, pp. 194-198

Notum sit omnibus, quod ego domina Costança, filia que fui de domino Blascho de alagone et de domina Margelina, cum voluntate et concessione domini Guillermi de Inglarola, mariti mei; et ego Blasquiello, filio qui fui de domino Artaldo de Alagone, et nepte qui fui de dicto domino Blascho de Alagon, cum consilio, assensu et voluntate de venerabilibus parentibus meis, domini Artaldi de Luna et domini Petri Cornelii, maiordomus Aragone, unicuique nostrem, placuit bono corde et animo volenti, et cum hac presenti scriptura perpetuo valitura, facimus habinitamentum et particione inter nos, de omnibus bonis mobilibus et inmobilibus, usque ad çinerem focarii, que nobis remanserunt ad dividendum ex parte dicti domini Blasqui de Alagone, patris mei de me domina Costança, et avoli mei de me Blasquiello.

Et nos, pro parte vel racione, illius dividere debebamus nec alterius racione. Ex que particione tetigit ad me dominam Costança, castellum et villam de Cueillar, et castellum et villam de Favara, et totam hereditatem que dominus Blaschus de Alagone pater meis habebat in Moriella, et castellum et villam de Almedixar. Et totum illiud quod nos habere et lucrari sive osequi poterimus in castello de Talas, pro racione de domino Blascho de Alagone, patre meo, ne ego pro racione illius poteo demandare predicta castella et villas et hereditates superius nochta tetiferet ad me dominam Costança, cum omnibus iuribus et pertinenciis suis, et cum terminis et cum heremo et populato, et cum culto et inculto, et cum aquis, pascuis, pratis, et cum dominio et potestate, et cum introitibus et exitibus, et cum omnibus iuribus et pertinenciis suis eisdem castellis et villis et hereditatibus pertinentibus, et que illis pertinent et debent aliquatenus pertinere. [...]

[...] castello et villa de Sastago, et de castello et villa de Calanda et de Turre de Galindo, [...] castellum et villam de Arcayne, et castellum et villam de Maria, et castellum et villam de Mora la Viella, et castellum de Cabras, hereditatem de Pina et hereditatem de Alcanniz, [...] et villam de Espier cum tota hereditate de Olman, et cum tota hereditate alia herema et populata, [...] castello de Frisas et Buxar cum terminis suis, et Corachiam [...]

Quod est actum, in presencia domini Luppi Martinez de Alcanniz, XII dias in exitu mensis januarii Era Mª. CCª. LXXXª. quarta. Sig+num Dominici Martini de Alqueçar, qui hoc scripsi.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1246

Sarthou, parlant del monestir del Benifassar ens conta una historieta de xafarderia amb el rei com a protagonista. De pas, us transcribim el que diu Sarthou d'aquest monestir, que es veu que era també molt important:

<<Confirmando donaciones anteriores á la Reconquista, en 23 Enero 1233, Jaime I de Aragón donó á Fray Udial, abad de los monjes de Poblet, para que fundasen el monasterio de Benifazá, el castillo y lugar de este nombre, el castillo y valle de Mangraner y los castillos y lugares de Fredes, Boxar, Rosell, Cabres y Bel, con todos sus términos, tierras y pertenencias. Los primeros bernardinos ó cistercienses que ocuparon la tenencia, establecieron en la cumbre de una montaña el castillo árabe (cuyo gobernador llamado Benihazá dio nombre al fuerte, al cerro y á la tenencia posterior). Levantaron allí una capilla con un altar dedicado á Santa Escolástica y permanecieron hasta 1249, en que se trasladó la comunidad al majestuoso edificio cuyas ruinas se han descrito. Hoy quedan también ruinas del primitivo convento que, á más de iglesia, tuvo sala capitular, biblioteca, palacio del Abad, hospedería, etc. El abad se nombraba para cuatro años por la comunidad, de entre ella, usaba mitra, báculo y pectoral, confería órdenes menores y era prior de varias entidades religiosas de Valencia, Tortosa, Mosqueruela, Cardó, etc., conservador de algunos ermitorios, como Nuestra Señora de la Salud de Traiguera, San Miguel de Rafelgalí y el de Sellent de Tortosa; y por último, era el Abad señor de los siete pueblos de que se componía la tenencia de Benifazá, ó sean, Bel, Ballestar, Boxar, Castell de Cabres, Corachá, Fredes y Puebla de Benifazá.

El monasterio tomó grandísimo incremento pocos años después de su fundación, á causa de los siguientes acontecimientos: El obispo de Gerona Dr. Berenguer de Castellbisbal, reveló los secretos amores del Rey con cierta dama y de los cuales sabía por secreto de confesión. El Rey mandó encarcelar al Prelado y cortarle la lengua, cosa que exasperó al pontícife Inocencio IV, que excomulgó al Monarca, poniendo en entredicho sus estados. Quedaron frente á frente los poderes temporal y espiritual, y por razones históricas hubo de humillarse aquél. Imponente fué el acto solemne en que el gran rey Conquistador se arrodillaba en Lérida y 14 Octubre 1246, confesando como penitente sus culpas ante unos prelados. Entre las cláusulas impuestas de la satisfacción, estaba la de terminar el monasterio de Benifazá, dando 200 marcos de plata para las obras  de la iglesia y dotación bastante para 40 monjes. Y allí, escondida entre los códices del archivo de aquella aislada cenobia, quedó la historia del crimen y subsiguiente real arrepentimiento. La penitencia se cumplió con regia esplendidez.

La casa monacal era ceñida por fuerte y larga muralla. A la entrada, la hospedería, siempre abierta al peregrino, era espaciosa; tras ella la plaza, con cisterna rodeada de claustros y celdas, y en el fondo, la iglesia. Comenzó á edificarse en 1262 y terminó en el siglo XV, con dos naves en forma de cruz, conforme al ritual del Císter. El aula capitular es del siglo XIV. En 26 Atosto 1272, Jaime dejó en testamento (otorgado en Montpeller) 1.000 maravedises para las obras de Benifazá. En 1412, Benedicto XIII, hallándose aquí, otorgole al monasterio varias gracias y mercedes. Cuando la invasión francesa, lo abandonaron los monjes en 22 Agosto 1810, y concluída la guerra de la Independencia, regresaron en 12 Junio 1814. Tenía este monasterio término propio, que comprendía las tres cuartas partes más orientales de la tenencia, sirviéndole los límites que á ésta le circundan por N., E. y S., y extendiéndose por O. hasta Ballestar. En los confines de Aragón y Cataluña había un mojón, situado en los elevados montes de Beceite, con el escudo de armas del monasterio en relieve (que consistía en una torre en el fondo, una corona real en la parte superior y en las laterales báculo y mitra con las iniciales B. F.)

El histórico monumento [el monestir, suposem] fué saqueado por los migueletes en la guerra de Sucesión é incendiado en la de los siete años. Durante la desastrosa guerra civil [carlista] de 1836 sirvió de hospital y depósito de prisioneros á los carlistas. Para conmemorar los sangrientos y horrorosos dramas que aquejaron á aquellos breñales durante la guerra, el gobierno de la nación hizo levantar, en la plaza del monasterio, una magnífica pirámide de piedras sillares, en 1841, con inscripciones alusivas á los muchos prisioneros que murieron de hambre y miseria en 1837 á 1839. Sobre 2.000 prisioneros leales a la batalla de Maella morían desesperados sin el menor auxilio material ó espiritual, enterrados en vida por los carlistas en lo que fué anteriormente templo del Dios de piedad que decían defender con su bandera. Dícese que los que tardaban en morir era á costa de devorar los cadáveres de sus semejantes. Las grasientas baldosas del pavimento sirvieron de frío y duro lecho durante meses á miles de prisioneros desesperados. Por las paredes interiores del edificio se conservaban macabras inscripciones. Los huesos humanos se desentierran en abundancia por los alrededores. De los 2.000 prisioneros que entraron en aquel templo en Diciembre de 1838, sólo salieron 200 en 7 de Marzo para canjearlos en Onda. [I afegeix, visiblement emocionat: "Renunciamos á describir las escenas del canje porque la pluma se resiste á continuar"]>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.708-709. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


1247

Any que Jaume I fa els furs d'Aragó. En el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio" Carlos Laliena ens transcriu un petit fragment d'aquest fur d'Aragó:

<<Fragmento del prólogo del manuscrito de los Fueros de Aragón de Miravete de la Sierra, el más antiguo conservado. En los párrafos anteriores, Jaime I señala cómo ha reunido a su curia para la revisión de los fueros y cómo se ha efectuado esta compilación. En este texto se recoge el derecho a ser juzgado por los jueces locales, a recibir apelaciones a grandes ciudades y  a poder llevar el pleito finalmente ante el rey o el Justicia de Aragón.

"Por la qual cosa, nos mandamos firmemientre a todas las iusticias del regno e a çalmedinas e a merinos e balles, que todos iutguen des aqui adelant por est libro e non por otro en tanto quanto fuero abonde, e si por aventura y vienen algunos casos duptantes, que non y aya fuero espresso, mandamos que iutgen con consello e con seso natural de buenos omnes. E si aquel que recebe el primer iudicio de su iusticia, si nol semella bueno, bien se puede alçar a Çaragoça o ad Uesca o a Taraçona, segunt el logar on sera quiscuno e ansi como son establidos los terminos de las cipdades, e que oya aqui otro iudicio delant la iusticia daquella cipdat on mas sera vezino; e si aquel iudicio nol plaze, despues se puede bien alçar otra vez a la nuestra presencia o a la nuestra Iusticia mayor d'Aragon e aquel tercero iudicio fiziese dreyturero aplegamiento de los fueros, assi como savio omne".

En el mateix llibre, a més de fer un bon repàs a aquells anys de transició entre la dominació àrab i la cristiana, Laliena ens parla de les concessions de franquícies i el desenvolupament de les comunitats camperoles:

<<...Estas franquicias se insertaban, por otra parte, en el marco normativo admitido por los maestres de las Órdenes al constituir las relaciones básicas con los campesinos a finales del siglo XII y principios del XIII. Este marco se basaba en los Fueros de Zaragoza (aplicados en Castellote, Cantavieja, con sus aldeas, y en los lugares de la Orden de Calatrava) y los [Fueros] de Daroca (que afectaban a Aliaga). Como es sabido, desde 1247, Jaime I transformó esta imprecisa legislación en la más sistemática constituida por los Fueros de Aragón, único código legal vigente en el reino, si se exceptúan las Comunidades de Teruel, Daroca y Calatayud. Tanto en los Fueros de Zaragoza como en los [Fueros] de Aragón se incluían algunos elementos fundamentales en los estatutos jurídicos y políticos de los campesinos. Así, entre ellos, figura el reconocimiento de que las reclamaciones legales que afectaban a cualquier vecino de estas localidades debían ser resueltas por jueces locales y (gracias a que se trataba de señoríos eclesiásticos) que eran factibles las apelaciones ante los tribunales reales, en particular ante el Justicia de Aragón. [...] Es innecesario extenderse sobre la importancia de los procedimientos judiciales y la protección que otorgaba a los campesinos.

Los Fueros estipulaban además la posibilidad de eludir la prisión mientras duraba el litigio presentando fiadores, algo muy valorado desde mediados del siglo XIII. Contenían igualmente otros detalles interesantes, como el control de las actividades mercantiles, vinculado a los jurados y a los oficiales nombrados por ellos.

Un elemento esencial se refería a la posesión de bienes (o más bien, a la prescripción de los derechos legales de reclamación, tanto sobre aquellas tierras que habían sido vendidas como sobre las roturadas) que se limitaba a un año y un día. Dicho de otra forma, pasado ese tiempo (muy breve por comparación con los plazos habituales en otros sistemas legales, que llegaban hasta los treinta años) la propiedad se consolidaba definitivamente. En áreas de colonización, esto suponía una enorme facilidad de acceso a la tierra y, a medida que transcurría el siglo XIII, en una sólida definición de la propiedad, visible claramente en la documentación del periodo final de la Edad Media.

Merece la pena resaltar que existían diferencias apreciables entre los fueros de frontera, como los [Fueros] de Daroca, vigentes en la bailía de Aliaga, y los [Fueros] de Zaragoza/Aragón, pero que tales diferencias eran poco importantes en los aspectos citados. Es suficiente con recordar las extensas facultades judiciales del concejo o la reducción a medio año de la prescripción de las reclamaciones sobre la tierra para ver que, en estos dos puntos, había sensibles coincidencias entre ambos regímenes forales.>>

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 57-61. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


1247

Juliol, 28. Un document entre el rei en Jaume I i el maestre del temple. Diu que Morella s'havia apropiat de part de Cantavella. Segurament parla de Portell, que en aquells anys estava disputat entre els dos. Ho trobem en un cartulari i també una transcripció per internet en la que ens dona dues versions del mateix document:

<<(45) ARCHIVO HISTÓRICO NACIONAL. Diversos y Colecciones. Códice 596. Cartulario de escrituras pertenecientes a la encomienda de Torrente de Cinca, de la cual es cabeza Villalba. Orden de San Juan de Jerusalén. Años 1174-1384.

"Cartulario escrito en Vitela, que contiene diferentes Bulas Apostólicas y privilegios Reales &c. Donaciones y otros Documentos pertenecientes a las Encomiendas, bienes y derechos que fueron del orden y Milicia del Temple, y hoy corresponden a la Ínclita y Sagrada Religión del Hospital de S. Juan de Jerusalén".

Letra del siglo XV. Fecha 1174-1384. Código 597. Ministerio de Cultura. Madrid. Archivo Histórico Nacional. 2005. Sin Paginar.

Extracto y cronología de los privilegios reales que contiene el presente cartulario lemosino. Nº 168. Año 1247.

"Concordia otorgada entre el rey Don Jayme I de Aragón y Fr. Don Guillén de Cardona, Maestre de la Milicia del Temple en Aragón y Cataluña, en que el Rey renunció y se apartó de las demandas que tenía contra la dicha Milicia, en que pedía que esta hicierse limosna en Gardén y en Monzón por las almas de los reyes, según se había acostumbrado; y que aquella le entregase los Molinos traperos de Gardén situados en territorio realengo; y le contribuyese con el quinto de las cavalgaduras, o expediciones que hacía la misma Milicia en España. Y se estableció que el Bayle Real pudiese asistir fuertemente con el que los Templarios nombraban y ponían en Tortosa, y que se le diese anualmente una barcada de leña, pero que la Jurisdicción la exerciese solamente el Bayle del Temple, y que este por su mano entregase al del Rey la parte de rentas que le correspondiese; que el rey tuviese la mitad de todos los señoríos o heredamientos que se donasen por vía de limosna a los Templarios; y la mitad de la caza, y de la pesca de Tortosa, hallándose en esta Ciudad el rey, la Reyna, o alguna Persona Real; y también el Monedage en los Pueblos que le perteneciese, sin perjuicio de los Privilegios y exenciones de la dicha Milicia y de sus vasallos. Así bien se estableció que los hornos que el rey había edificado dentro y fuera de los mismos [los muros], de la nueva Población de la villa de Perpiñán, fuesen para la Mlicia del Temple; y que nadie sin licencia de esta pudiese edificar otros, ni cocer pan en otra parte; que esta ni sus vasallos en Cataluña y Aragón pagasen herbatge, carnerage [carrerage], peaje, ni leuda al Rey; que este diese a la orden del Temple la parte décima correspondiente a los bienes que enagenase de su Real patrimonio; que los términos de Alventosa tuviese en la misma extensión que en tiempo de los Moros; y lo mismo Cantavieja de los quales el Rey había agregado mucha parte a los de Morella; que Castellón Ceboller con todos sus derechos quedase para la expresada Milicia, pagando anualmente al Real patrimonio quinientos sueldos jaqueses de censo; que esta emplease en la manutención y reparo de los mismos [los muros] de la Azuda de Tortosa las rentas destinadas a este fin; y así mismo en el Puente de Monzón las que les estaban aplicadas. Hecha en Huesca a 28 de Julio del año 1247, trata también de la Jurisdicción y del Monedage. Núm. 168. Página 243 (...)".

ARCHIVO HISTÓRICO NACIONAL.

"Códice 598b. Cartulario de las Encomiendas del Temple, después de la Orden de San Juan de Jerusalén, en lemosín. Años 1130-1277. Letra del siglo XIII. Le precede un índice geográfico y un extracto de documentos hecho en 1794, por D. Juan Antonio Fernández. Fecha: 1130-1794". Madrid. Ministerio de Cultura. Archivo Histórico Nacinal. 2005. www.Códice598.pdf, página 37. "(...) Extracto y Chronología de los Privilegios Reales, etc., que contiene el presente Cartulario-.

Núm. Años.

80. 1247. Concordia otorgada entre el rey Don Jayme I de Aragón y D. Guillén de Cardona, Maestre de la Milicia del Temple en Aragón y en Cataluña, donde el Rey renunció y se apartó de las demandas que tenía contra la dicha Milicia, en que pedía que esta hicierse según se acostumbraba en Garden y Monzón limosna por las almas de los Reyes; que aquella le entregase los Molinos traperos de Garden situados en territorio realengo; y le contribuyese con el quinto de las Cavalgaduras, o expediciones que hacía la expresada Milicia en España. Y se estableció que el Bayle Real pudiese asistir con el que el Temple ponía en Tortosa y se le diese una barcada de leña anualmente, pero que la Jurisdicción la exerciese solamente el Bayle del Temple, y que este por su mano entregase al del Rey la parte de rentas que le correspondiese; que el rey tuviese la mitad de todos los señoríos o heredamientos que se donasen por vía de limosna a los Templarios; la mitad de la caza y de la pesca de Tortosa, hallándose en esta Ciudad el rey, la Reyna, o alguna Persona Real, y el Monedaje en los Pueblos que le correspondiese, sin perjuicio de los Privilegios y exenciones de la dicha Milicia y de sus vasallos. También se estableció que los hornos que el rey había edificado dentro y fuera de los muros de la nueva Población de la villa de Perpiñán, fuesen de la Mlicia del Temple; y que ninguno sin licencia de esta pudiese edificar otros, ni cocer pan en otra parte; que esta ni sus vasallos en Aragón ni Cataluña pagase Erbage o Carrerage, peage, ni leuda al Rey; que este diese a la Orden del Temple la parte décima correspondiente a los bienes que enagenase de su Real patrimonio; que los términos de Alventosa tuviesen la misma extensión que en tiempo de los Moros; y lo mismo los de Cantavieja, de los quales, el Rey había agregado mucha parte a los de [falta "Morella; que"] Castellón Ceboller con todos sus derechos, donado al rey por qunientos sueldos jaqueses de censo anual, quedase para la Milicia del Temple; que esta emplease en la manutención y reparo de los muros de la Zuda de Tortosa, las (rentas) destinadas a este fin; y así mismo en el Puente de Monzón las que le estaban aplicadas &. Hecha en Huesca a cinco de las kalendas de Agosto (a 28 de Julio) del año 1247. Núm. 73. Página 119 (...)".

[CARBONELL BEVIÁ, Lola. "Militia Dei". Simbología cabalística: La svástica, cruz del poder en rotación y marca del cielo en la tierra, aplicada a la economía de producción del Temple: Los molinos de viento. Villajoyosa (Alicante), 2014] issuu.com -  archivo.dipcas.es (Cartulari 597-B, Microfim nº 26, Document 26 de 224)


Podria ser aquest el document al que feia referència Pere Enric Barreda:

<<Bé, em convenç totalment el que dius sobre la vall d'es Ledon. No hi ha possibilitat que la torre del Gerrín sigue la de Portell. Aleshores, resumint, hi ha un buit documental entre 1232 (delimitació de Morella) i 1247 (promesa de Jaume I al Temple de tornar a Cantavella el que havia afegit a Morella). Eixe ha de ser el document que falte, quan Jaume I trau Portell i la Mata a Cantavella i els afig a Morella. Però la referència de Sarthou de 1234 no crec que es puga referir a això. Per cert, el document que esmenten com de 1217 és la donació de Cantavella de 1212 (no és l'únic: Salvador el data, amb el mateix contingut, el 1295). Seguim en contacte. Pere-Enric>>

[BARREDA, Pere-Enric en comunicació personal poca abans de morir en abril de 2014.]


1249

Santi Arbós, al seu foro d’onomàstica, responent a una crida que vaig fer respecte a l’origen del topònim “Portell”, em va contestar el següent:

  <<Coromines al 'Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana' (VI, 722) diu que 'Portell' és un "pas estret entre muntanyes", cosa que pel que sembla s'adiria bastant amb el teu poble. Es tracta, doncs, d'un diminutiu de 'port' usat des del Cardener-Berguedà fins ben al sud (Portell del Mollat a Vilafranca del Maestrat...) El mateix autor, a l"Onomasticon Cataloniae, (VI, 268), esmenta el teu poble:


2) Portell, poble de la comarca de Morella. El poble antic, ara dit "Portell el Vell", era situat dalt del Port de la Cabrella, cota 1300 k. 16 de la crtra. de l'Anglesola (XXVIII) posició que explica per què la denominació. En el Capbreu, a. 1249 (que vaig llegir a l'arx. de Cinctorres entre les afrs. de Morella: "Ares --- et dividit cum Port vel Par---" (crec haver-hi vist, en males condicions de llum); 1259: 'Portel' (Mtz.Fdo. DocValACA I, 242); 1233: 'Portel' (GGRV n. 434); 1386 i s. XV en un document d'Anfós el Magnànim (Arxiu de Cinctorres); s. XVI: 'Portell' (Memor.Muñoz BSCCXIV, 431)

  Sembla que es tractaria, doncs, de 'portell' dim. de 'port' "pas entre muntanyes". Si era conegut abans de la reconquesta, es possible que fos una romanalla de les parles mossàrabs (parles derivades del llatí usades en terres conquerides pels musulmans).>>

[Santi Arbós (melodysoft.com/foros/Onomastica)]


1249 Desembre, 21. El professor Pere-Enric Barreda ens diu que el rei Jaume I va passar per Portell, dues vegades!! (l'altra va ser en 1231)

<<ITINERARIO 4: TERUEL - MORELLA, DICIEMBRE DE 1249

Al contrario de los anteriores, no aparece en las memorias reales. Se trata de un momento de crisis, en que el rey, tras la expulsión de los musulmanes de los principales enclaves del reino de Valencia, debe controlar la rebeldía de su propio primogénito, el infante Alfonso, con varios nobles (algunos allegados suyos como el infante Pedro de Portugal). Desde Morella esperará una solución que fue difícil y costosa.

Las referencias documentales sitúan al rey en Teruel el 13 de diciembre (Barreda 2004: 624-624) y el 21 en Morella [per tant, segurament el mateix dia 21 el rei Jaume I deguera passar per Portell]. Se desconocen los días de partida y llegada, así como el itinerario en detalle, pero deducimos que volvió a pasar por el peirón del Camino Real de La Iglesuela, dándose cuenta de que ya estaba poblada (a diferencia de lo que vio en septiembre de 1233), aunque confunda su nombre y la llame 'Atorella'. Ya hemos dicho que será más tarde, en la traducción de los 'Fori Valentiae' efectuada en 1261, cuando mencione su topónimo en catalán, 'La Gleziola'.>>

Nota: Els cinc itineraris es poden consultar en: Itin.1: 1231; Itin.2: 1231; Itin.3: 1233; Itin.4: 1249; Itin.5: 1259

[BARREDA, Pere-Enric. El camino de Jaime I por La Iglesuela y las Bailías. Cinco itinerarios de 1231 (2), 1233, 1249 y 1259. Pàg.12. Edita: Centro de estudios de La Iglesuela del Cid (CEIG). La Iglesuela del Cid (Teruel). 2010.]


Ubieto, situa al rei  en Teruel un mes abans que Barreda:

<<1249: Valencia (14/VIII) --> Teruel (13/IX) -- Calatayud (17/IX a 19/XI) -- Villarquemado (2/XII) --> Morella (21/XII)>>

<<1250: Morella (19/V) --> Zaragoza (30/V a 19/VI) -- Jaca (15/VII a 2/VIII) [...]>>

<<1251: Pina (13/XII/1250) --> Morella (14/I a 11/II) --> Alcañiz (19/II) --> Morella (5/III) -- Barcelona (30/III) [...]>>

 (pàg.554)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


En l'edat mitjana la transhumància era molt important. Les ovelles que anaven "a extrem", com díem per ací, eren considerables. Al segle XXI encara n'hi ha però ja és més testimonial que altra cosa. En un article llegim els llocs per on passava a finals del segle XX. Cita cinc rutes principals des de la serrania Gúdar-Maestrazgo fins a les pastures d'hivern de Catalunya i València: una (1) per Vilafranca direcció Castelló i sud de Tarragona; una (2) per Vistabella i direcció a la part central de Castelló; una (3) per Vistabella, Penyagolosa i sur de Castelló; una (4) també per Cortes de Arenoso i direcció al sud de Castelló; i la darrera (5) per Barracas, direcció sud cap als territoris entre Castelló i València. Aquests camins són tan antics que Jaume I, al segle XIII ja els coneixia.

---> Ruta catalana o del Llosar  (comparar amb les rutes que sabem que va fer Jaume I)

[GARGALLO, Eduardo (1993): La trashumancia actual. En "Cuadernos de la trashumancia", nº 14 (pp.44-65). Coord. Alex Farnós. ICONA. Madrid] mapama.gob.es


1250

Febrer,16. El rei Jaume I ratifica el terme general de Morella, així com els establiments fets per Blasco d’Alagó, i també apareix L’Albareda:

<<Nos, Iacobus, dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani; recognoscentes esse ad utilitatem nostram et habitatorum castri et ville adque aldearum Morelle, cum presenti carta perpetuo valitura, donamus, concedimus et laudamus [...] Sic incipies in prima parte in valle de los Pardos, et per vallem vallem vadit ad illam costam que dicitur Andador, et ibi dividit terminum cum Monte Rubeo [...] et dividit terminum cum Hares [Ares], et includit intus Canalielas, et dividit terminum cum Cuilyar [Culla] per Coladiello Pinoso, per orielam de Campielo Sico, et vadit ferir ad Alcantariela. Et redit super Alcantariela per baranchum sursum, et vadit ferire ad penna de la Calzada de la Cabriella. Et per penam penam vadit ferir ad penam de la Cabriela. Et per illam calzadam descendit, et vadit ferir ad rivum de las Albaredas. Et per rivum rivum vadit ferir ad Matam de Enego Sanz, dicta Mata intus stando. Et traversat rivum qui venit de Cantavelya, et vadit ferir ad vilar de la Maleha. Et transversat serram, et per illam viam vadit ferir ad Turrim de la Criazo, et dividit terminum cum Holocau. Et per baranchum baranchum, vadit ferire ad serram de la Chova de Albaro, et per serram serram, sicut aque vertuntur, vadit ferire ad Admanarellam...>> (còpia D,  segle XIII)

  [A]. Pergamí original no conegut.

B.  Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins. Carpeta 421, nº 17P. Còpia simple coetània.

C. En la mateixa carpeta que el B, nº 18P. Trasllat de 9 de febrer de 1295, fet a partir del document original.

D. En la mateixa carpeta, nº 19P. Trasllat del segle XIII.

E.  En la mateixa carpeta, nº 20P. Trasllat còpia de l’anterior.

F.  En el mateix arxiu i entre els documents del Benifassà. Còdex 1126B, ff. 54v/56r. Còpia del segle XVI.

G. Arxiu Eclesiàstic de Morella. Còpia simple del segle XVII.

  (GARCIA SANZ, Arcadi i GARCIA EDO, Vicent. La Carta Pobla de Morella. Pàg. 57. Universitat Jaume I. Castelló, 1994)

  També publicada en:

  (GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Cartes de poblament medievals valencianes. Pàg.215. Generalitat Valenciana. Servei de Publicacions de la Presidència. Direcció General de Relacions Institucionals i Informatives. València, 1991)


Versió que trobem a la web de la Universitat Jaume I:

<<1250, febrer 16. Morella. Jaume I ratifica els límits del territori del terme general del castell de Morella, axí com els establiments fets per Blasco d'Alagó.

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins. Carpeta 421, nº 17P. Còpia simple coetània
Transcrit el 25 d'abril de 2007 a partir del manuscrit de referència


Manifestum sit omnibus presentibus atque futuris, quod nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; recognoscentes esse ad utilitatem nostram et habitatorum castri et ville adque aldearum Morelle, cum presenti carta pepetuo valitura donamus, concedimus et laudamus, atque in perpetuum confirmamus vobis, omnibus et singulis habitatoribus ville et aldearum Morelle, presentibus et futuris, omnes terminos, hereditates, possessiones, vobis assignatas per Blaschonem de Alagone, condam defunctum, sicuti illos vobis in tempore populacionis divisit et assignavit, et sicut eas et eos nunc habetis et possidetis.

Sic incipiens in prima parte in valle de los Pardos, et per vallem vallem vadit ad illam costam que dicitur Andador, et ibi dividit terminum cum Monte Rubeo. Et transit per illas picoças et descendit per illos cerros. Et transit per congustum illarum penarum de Herbers Inferiori, eodem Herbers intus stando. Et transit per illas penas, et vadit ferir ad fundonem de l'Escalerola, dicta Scalerola intus stando. Et transit omnes valles, et vadit ferir ad molinarem. Et deinde vadit ferir ad Pennam Flor, et reddit per serram sursum, et vadit ferir ad illas Talayas de Maria. Et transit per illam serram de los Comos, et includit intus Frideis, et vadit ferir ad Milgraneram. Et vadit ferir deinde ad illos angustos de Benifaza, et includit intus Benifazan. Et reddit per serram de Benifaza, et transversat omnes valles et includit intus Bel, et vadit ferir ad castellum de Cervol. Et transversat per fundum de Vallibona, et exit ad Serram. Et transversat omnes valles et dividit terminum cum Xert. Et descendit per illas lomas, et transversat vallem qui venit de Valivana, et dividit terminum cum Cervera. Et ascendit per illam serram, et dividit terminum cum Chatin. Et vadit ferir ad Vallem Tortam, Cathí intus stando. Et transversat Vallem Tortam, et ascendit per serram, et dividit terminum cum Albocazar, sicut aque vertuntur, et per serram serram vadir ferir ad illam ramblam que descendit de la Salzadela, et per baranchum baranchum includit intus illum planum del Cirer, et per barranchum barranchum redit ad Portum de Prunilles, ad viam que vadit apud Valenciam. Et descendit per barranchum Rubrosum, et vadit per cerram in antea, per fundum de Canalielas. Et dividit terminum cum Hares, et includit intus Canalielas. Et dividit terminum cum Cuilyar, per Coladiello Pinoso, per orielam del Campielo Sico, et vadit ferir ad Alcantariela. Et redit super Alcantariela per baranchum sursum, et vadit ferire ad penna de la Calzada de la Cabriella. Et per penam penam vadit ferir ad penam de la Cabriela. Et per illam calzadam descendit, et vadit ferir ad rivum de las Albaredas. Et per rivum rivum vadit ferir ad Matam de Enego Sanz, dicta Mata intus stando. Et transversat rivum qui venit de Cantavelya, et vadit ferir ad vilar de la Maleha. Et transversat serram, et per illam viam vadit ferir ad Turrim de la Criazo, et dividit terminum cum Holocau. Et per baranchum baranchum vadit ferire ad serram de la Chova de Albaro, et per serram serram, sicut aque vertuntur, vadit ferire ad Almenarellam. Et de Almenarella vadit ferire ad penam del Carro, et per cerrum cerrum dividit terminum cum Castelot, et vadit ferire ad illam carascham del Bivallo. Et transversat illas valles, et transversat rivum de Vergantes* per fundonem del Vilar de Nicholao, et ascendit ad serram de Monte Nigrillo, et descendit per barranchos de Mont Nigrillo. Et reddit ad vallem de los Pardos.

Et sicut supradicte affrontaciones ambiunt per circuitum undique, et ut in cartis Blaschoni de Alagone vobis facte continetur, ita semper vos et successores vestri habeatis, teneatis, possideatis et expletetis viriliter et potenter, sine aliquo impedimento alicuius viventis persone. Et si aliquis forte contravenire, ut superius dicitur voluerit, nos vos dictos terminos iuvabimus deffendere et emparare, tanquam nostra propria, sine aliqua diminutione. Item, concedimus vobis omnibus et singulis, presentibus et futuris, quod quilibet vestrum possit facere vetatum sive clapers cirogrillorum in sua hereditate, libere, et bovalarium competentem ad opus sui bestiarii de arada. Item, concedimus, laudamus, atque in perpetuum confirmamus vobis, omnibus et singulis, omnes hereditates sive possessiones que condam fuerunt illorum hominum qui fuerunt contra nos in guerra cum Blaschone de Alagone, quos nos eiecimus de Morella. Ita quod eas habeatis, teneatis, possideatis et expletetis vos, et quos volueritis inperpetuum, ad dandum, vendendum, et modo quolibet alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates perpetuo faciendas, exceptis militibus et sanctis, super illos silentium imponentes. Dantes vobis plenum posse, quod si aliquis in aliquo loco terminorum tangeret vel contraveniret, aut impediret, aut in aliquo loco supradictorum, nobiscum et sine nobis omnino deffendatis, non expectata persona nostra vel mandato, imo quicquid inde feceritis super deffensione terminorum, ratum et firmum habebimus semper, tanquam a nobis factum. Preterea, promittimus vobis, fidelibus nostris habitatoribus ville Morelle et aldearum eiusdem, presentibus et futuris, per nos et omnes nostros successores, quod castrum sive villam de Morella, neque aldeas vel aliquam aldeam eiusdem non vendimus, comutabimus, neque dabimus alicui viventi persone, ecclesiastice vel seculari, set castrum et villam et aldeas penes nos semper retinebimus, et dominio nostro regio vos nunquam eiciemus aliqua ratione vel causa. Imo ipsum castrum militi vel homini nostre creatione et damus vel vobis si magis volueritis, ad custodiendum tradimus, et non alicui alteri viventi persone. Salva semper fidelitate nostra in omnibus et per omnia. Et ut hec omnia prescripta simul et singula a nobis vobis conventa, sanius et firmius semper observentur, in Deum tactis corporaliter sacrosanctis quatuor Evangeliis iuramus. Data Morelle XIIIIº kalendas marcii anno Domini Mº CCº XLº IXº. Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli, domini Montispesullani. Testes huius rei sunt: Petrus, archiepiscopus tarraconensis; frater Andreas, episcopus Valentie. Guillermus de Entença, Petrus Cornelii, maiordomus Aragonum, Raymundus de Liçana. Eximinus de Urrea, Guillermus de Angularia, Eximi[n]us Petrus, repositarius. Berengarius de Tamarito, Petrus Martini de Luna, Petrus Sesse. Sig+num Arnaldi de Ulmo, qui mandato domini regis pro Gonçalvo Petri, eius notario, hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.>>

[jaumeprimer.uji.es]

*Rivum de Vergantes. Vicenç Rosselló en un llibre de toponímia, geografia i cartografia diu:

<<El riu Bergantes ve del Coll de Morella i passa pel Forcall, com anota Madoz (1845) i abans Cabanilles (1795). No cal cercar-li arrels castellanes perquè és documentat de ben enrere: "Rivum de Vergantes" (1250; BSCCC, XV: 116 ap. Coromines, 1966). També se'n diu "riu Petit", oposat al gran, que seria el Guadalop. S'etimologia preromana, a través del llatí, la suggereix P.A. Beuter: "lo riu de Brigantium que huis diu de Bergantes: que és lo riu del Forcall: y allí se ajusta ab ell lo riu de Calders... (1538, f. XV V)". Coromines, però, el fa venir de "Brigantas", poble cèltic que els romans reduirien "Ad Brigantes". Un afluent de l'anterior és el riu de les Truites, fronterer amb Aragó, que compareix a la crònica de Jaume I i als "Furs" quan parlen dels límits fundacionals: "riu de les Truytes, que és prop la Glesiola". No en són lluny, al text, "lo riu Danventosa" (d'Albentosa o d'en Ventosa?) i la "Canà o Canada d'Ares". Encara que Coromines faça coincidir 'canada' i 'canyada' amb 'canya', no veig que no ho puguem fer [també] amb 'cano' i 'canal'. El riu de la Sénia és el de la frontera amb el Principat: "lo riu en sus, e passa per la Cénia" (Furs de Jaume I), però la crònica del mateix rei l'anomena "lo riu d'Ulldecona". [...]>>

[ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç M. Toponímia, geografia i cartografia. p. 45. Universitat de València. València. 2004. books.google.es]


Oliet ho interpreta així:

<<In prima parte in Valle de los Pardos, et por vallem vadit ad illam costam que dicitur Andador, et ibi dividit terminos cum Monte Rubeo [Montroig?], [...] et transversat per forcallum de Canada de Ares, et vadit per ............. [COMPLETAR]>>

[OLIET PALOS, Francisco. Historia de la muy noble, fiel, fuerte y prudente villa de Morella (1861). p. 144. Edició facsímil de Josep Alanyà i Roig. Ajuntament de Morella i Fundació Sexennis de Morella. l'Hospitalet de Llobregat. 2006.]


1250

Laliena, en el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio", a més de fer un bon repàs a aquells primers segles de colonització cristiana i de fer-nos una bona descripció de les transformacions econòmiques en la Baixa Edat Mitjana, ens dona aquesta data com a origen de les grans raberes transhumants:

<<La ganadería ovina, destinada a la producción de lana, era el segundo componente esencial de la economía agraria de esta región serrana. La transformación de los rebaños estantes en cabañas trashumantes se inició hacia 1250, cuando las ovejas del sur de Aragón se integraron en un circuito amplio con las del norte de Valencia, para compartir los pastos de verano en la montaña del Maestrazgo (con Teruel y Albarracín), junto con los de invierno en las planicies costeras. El acotamiento de dehesas y los enfrentamientos entre los pueblos vecinos por cuestiones de pastos son fenómenos que sugieren que, a finales del siglo XIII, se llegó a una situación en la que el aprovechamiento de los pastizales debía ser regulado para poder continuar el ritmo de crecimiento de las cabañas. Desde la década de 1330, se acentuó la complejidad de los negocios alrededor de la lana del Maestrazgo: aparición de contratos a medias para explotar los hatos, compraventas especializadas de lana y compras adelantadas a los ganaderos, son algunas de las novedades que hallamos.>>

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 62-66. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


1252

Abril, 1. València. Jaume I ordena als seus oficials del regne de València que no exigeixquen en el futur el pagament de l'impost d'assadura, recentment abolit per ell.

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, f. 63r/v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, p. 437

Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Valentie, et cetera. Fidelibus nostris universis et singulis alcaydis omnium et singulorum castrorum et villarum regni Valentie, ad quos presentes pervenerint. Salutem et gratiam. Sciatis nos dimisisse assaduram que solebat recipi de ovibus et ganatis illorum, qui oves suas et ganatum adducunt vel tenent in regno Valentie; ita quod in aliquo loco vel castro regni Valentie non detur deinde de ipsis ovibus vel ganatis aliqua assadura. Quare mandamus vobis firmiter, quatenus dictam assaduram ab aliquo vel aliquibus non petatis vel accipiatis aliqua ratione, si confiditis de nostra gratia et amore. Datum Valentie kalendas aprilis anno Domini millesimo duocentesimo [quinquagesimo secundo].>>

[jaumeprimer.uji.es]


1254

Nou bisbe de Tortosa: Bernat d'Olivella. Ho va ser fins al 1272. Abans ho era Ponç de Torrella (des de 1254 a 1272) i després, Arnau de Jardí (de 1272 a 1306).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org]


1254

Juny, 30. València. Jaume I recupera els castells de Morella, Almenara, Castelló de la Plana, Morvedre i Sogorb, que tenia l'infant Pere de Portugal. Els havia permutat el 18 d'agost de 1244 pel regne de Mallorca i el comtat d'Urgell.

[Huici-Cabanes, nº.655]. Transcrit en 1999 el text d'aquesta edició, amb variants formals.

<<In Dei nomine et eius gratia. Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; pro castris nostris, videlicet Murovetere, Almanara, Castellione de Borriana, Sogorbio, Moriella et villis et alcareis et pertinenciis eorundem, que vos dompnus Petrus, infans Portugalensis, filius quondam illustris regis Portugalensis, pro nobis tenebatis et ea nobis et nostris reddidistis et tradidistis, et pro omnibus aliis quibus vobis tenebamur modis quibuslibet, usque ad diem confeccionis presentis instrumenti, de quibus vos nos et nostros absolvistis, et liberos et inmunes fecistis; ideoque consulte et ex certa sciencia, per nos et nostros damus, concedimus et de presenti cum hoc publico instrumento tradimus vobis, predicto dompno Petro, infanti Portugalensi, omnibus diebus vite vestre tantum, triginta et novem milia solidorum bone monete regalium Valencie, unoquoque anno habenda et recipienda in censualibus civitatis maioricarum, et pro aliis redditibus et exitibus nostris Maioricarum et tocius eiusdem regni, ad faciendam vestram propriam voluntatem.

[...]

Ad hec autem nos dompnus Petrus, infans Portugalensis, filius illustris regis Portugalensis, consulte et ex cetera sciencia, per nos et nostros reddimus et tradimus incontinenti, vobis domino Jacobi regi Aragonum, Maioricarum et Valencie, comiti Barcinone et Urgelli et domino Montispesulani, castra scilicet Murumveterem, Almanaram, Castellionem de Borriana, Sogorbium, Morellam et villas et pertinencias suas omnes, ad vestram voluntatem faciendam. [...]>>

[jaumeprimer.uji.es]


1256

Vicent Royo, parlant de la manufactura de la llana, diu

<<Així, doncs, l'especialització ramadera es concreta amb la concessió el 1242 a Morella i les seues aldees de les deveses de Vallivana, Salvassòria, Gibalcolla, la vall de Vallibona i na Monreala, amb la creació del Lligallo de Morella el 1271 i amb la concessió de llibertat de pastures per a tots els seus habitants arreu de tot el regne de València el 1273. Amb el pas dels anys, la mobilitat de cabanes del Baix Aragó, els Ports i el Maestrat s'intensifica a través de les mallades i els assagadors que estructuren el territori i, per tal d'afavorir la circulació, el 1320 Jaume II concedeix a tos els veïns del terme general de Morella la llibertat de pastures en el terme de Cantavella i viceversa. D'altra banda, la fira celebrada durant tot el mes de setempre a la vila de Morella des de 1256 contribueix a dinamitzar la mobilitat dels ramats just en el moment del trànsit de les pastures d'estiu a les d'hivern, mentre que la que se celebra al mes de juny des de 1312 esdevé un punt de trobada de mercaders procedents dels diversos centes manufacturers de la Mediterrània occidental a la recerca de llana.

Així, doncs, a les ordinacions de l'art de la draperia de Barcelona de 1308, vigents fins 1387, s'estableix que la llana de Sant Mateu -on es pot englobar la matèria primera procedent del Maestrat i també els Ports de Morella -s'ha de reservar per als draps de major qualitat, juntament amb l'anglesa. M. RIU, "Aportació a la organización gremial de la industria textil catalana en el siglo XIV", VII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Barcelona, 1964, II, 547-559, especialment, 556.>>

[ROYO PÉREZ, Vicent (2010): Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412). Recerques 60 (2010) 25-26. Associació Recerques. Història, Economia, Cultura.] core.ac.uk


1257

Sobre Morella, navegant per internet trobem algunes dades a tenir en compte:

<<El 1.257 el rei conqueridor concedix un terreny destinat a la celebració de fira i mercat (l'actual carrer porticat) i a la instal·lació del pes, l'almudí i cinquanta obradors. El 1.260 rep un permís per a construir cases entre l'església i el castell i com a conseqüència d'aquest desenvolupament urbà, el 1.273 s'autoritza la construcció d'un aqüeducte (que es conserva) per a portar a la vila l'aigua de la font de Vinatxos. >>

[uv.es]  


1258

Juliol, 24. En la Punta de la Mata. Eixarch Frasno, en el seu llibre de La Mata, quan parle de la família Dalp i el Molí de la Punta, ens dona una dada del segle XIII que tracta sobre la disputa entre els termes de Cantavella i Morella. La transcriu en el Document II de l'Apèndix documental:

ASDM. A. 1258. Es copia sacada en 27 de agosto de 1601, por Hierónimo Sanchiz, notario

Hoc est translatum bene et fideliter factum Morelle die vigesimo septimo mensis augusti, anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo primo, sumptum a quadam sentencia lata per Eximinum Petrum de Casp, arbitrum inter partes Comendatoris de Cantavella et sindici ville de Morella, lecta et publicata per Dominicum de Remolins, notarium publicum ville Morelle, nono kalendas augusti anno incarnationis Domini milessino ducentesimo quinquagesimo octavo, in pergamenea forma scripta et per dictum Dominicum de Remolins, notarium, subsignata, non viciata nec cancellata nec in aliqua ipsius parte suspecta, sed auctoritate et decreto Joannis Baptiste Bargalló, Justice maioris dicte ville Morelle, aldearum et terminorum generalium eiusdem, per me Hyeronimum Sanchiz, notarium infrascriptum, cuius quidem sententie thenor sequitur sub his verbis:

<<Olim inter comendatorem de Cantavella, ex una parte, et Adam Danyó et Petrum de Monçón, vicinos de Morella, ex altera, suborta est super terminis de Morella et de Cantaviella, scilicet super illam Punctam de La Mata de Enecho Sancii, que est inter rivum de las Alboredas et rivum de Cantaviella, quam Punctam seu terminum predicti vicini de Morella dicebant ab se pertinere ex donatione domini Regis eis facta pro termino de Morella; predicto comendatore, scilicet fratre Guillermo de Ager, in contrarium asserente et dicente quod locus ille de termino de Cantaviella erat et non de termino de Morella. Tandem dominus Rex pro se et predictis vicinis de Morella et frater Guillermus de Montanyana, magister milicie Templi pro se et comendatore de Cantaviella compromisserunt in me, Eximinum Petrum de Casp, sicut continetur in quodam instrumento publico per manum Guillermi de Jacca, publici notarii de Valencia confecto sub hac forma:

Noverint universi quod cum contentio esset Illustrem Dominum Jacobum, regem Aragonum, ex una parte, et fratrem Guillermum de Montagnana, magistrum militie Templi, ex altera, super terminis de Morella et de Cantaviella, quos alter alteri petebat, tandem, pro bono pacis et concordie, utraque pars compromisserunt... Eximenum Petrum de Casp tanquam in artibrum ac amicabilem compositorem promittentes per solempnem stipulationem idem dominus Rex et magister predictus, de asensu et voluntate fratris Guillermi de Ager, comendatoris de Cantaviella et fratris Guillermi de Montgrin, comendatoris de Ambel* et fratris Berengarii de Vilafranca, comendatoris domus Valencie, quod quidquid ipse Eximinus Petrus de Casp, arbiter a partibus electus dicet inter partes jure...

[...]

et viso loco predicto et peritorum habito consilio pro bono pacis et concordie quia dubium erat utrum predictus locus esset de termino de Morella vel de Cantaviella. Ita amicabiliter de consensu partium sub pena predicta sententiam do, pronuntio quod Puncta seu locus predictus sit de termino de Morella et pertineat de cetero vicinis predictis, sicut incipit in illum rivum qui dicitur de Albaredas et ascendit usque in illam carrascam rotundam super  planetum et deinde vadit per illam lindem incultam... [sic] usque ad illum cirritum tormagosum et per illum cirrituam insursum usque ad illam carrascam altam de la linde grossa, sicut aque vertuntur ab utraque parte, et deinde vadit usque ad illas cinglas de las pennas et per illas pennas vadit usque ad illum frontanem? [sic] de dictis pennis super spinum? [sic] et vadit ad illam carrasquiellam ubi est mullon positus et in illa carrasquiella volvit et descendit per illum cerrum in juso sicut aque vertuntur ab utraque parte usque ad rivum qui dicitur de Cantaviella. Et transversat dictum rivum in directo de illo barranquiello sicco qui est de alia parte de predicto rivo [creua el riu?]. Ita tamen quod predicti vicini vel alii quicumque excoluerint terram illam positam intra confines predictos versus Punctam solvant integre et fideliter medietatem decime et primitie de omnibus fructibus provenientibus ex dicta terra in perpetuum comendatori de Cantaviella et successoribus suis

[...]

Item statuo et mando quod vicini predicti de Morella possint recipere aquam et facere açut ad opus predictorum molendinorum in dicto rivo de Cantaviella et etiam ultra confines predictas, ubicumque eis magis utile et lapides ad utilitatem eorum et hec mando in perpetuum observari sub pena predicta expressa. [...]>> 

Document original d’aquesta data feta pel notari Hierónimo Sanchiz en l’any 1601, procedent de l’Arxiu dels Jurats de Morella, desaparegut en la seva totalitat.

 [EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Aportación gráfico-documental a su historia. Pàg.239 i 330. 1987]

*Ambel: Ambel és un poble del Campo de Borja, Zaragoza. Per un moment pensàvem que es referia a "Mirambel"!


  Cartes de poblament i delimitacions de territoris:  1201-1232   1233-1242   1243-1300
 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà