|
PORTELL
(l'edat de pedra) |
||||||
ANY |
PERÍODE | SÈRIE |
REFERÈNCIA
BIBLIOGRÀFICA |
||||
(geol.) |
|
||||||
Nota: Els documents que trobeu escrits en blau són els darrers que s'han afegit a la secció. |
|||||||
|
|||||||
Quan tractem d'imaginar-nos els origens, tant nostres com de la vida i de la Terra mateixa, se'ns fa difícil. Afortunadament, ja no ens serveix l'explicació paternal de la biblia, la de la creació divina. En canvi, els científics ens donen explicacions més versemblants. En un curs de la UOC, publicat en internet, trobem un bon resum d'aquells inicis de la humanitat: <<La terra té una antiguitat d'uns 4.500 milions d'anys. La història de la vida a la Terra es remunta a uns 4.000 milions d'anys. Per a facilitar-ne l'estudi, aquest ampli espai es compartimenta amb el concepte d'era, coincidint amb les diferents fases biogeogràfiques en les que es divideix el procés evolutiu en el nostre planeta. Cada era està definida per l'aparició i desaparició d'un grup animal dominant [...]. De forma esquemàtica, i en funció dels vertebrats, aquestes serien: primària (peixos i amfibis), secundària (primers mamífers, aus i grans rèptils), terciària (profusió de mamífers i primats) i quaternària (fa l'aparició l'ésser humà). El Quaternari s'inicia, doncs, amb l'aparició del gènere Homo, un primat bípede amb capacitat de simbolització. Tot i que actualment podem resseguir el seu origen en el moment final del terciari, durant el Pliocè. Hom sol dividir el Quaternari en dues etapes referides a esdeveniments climàtics: el Plistocè i l'Holocè. L'Holocè és, doncs, la darrera etapa quaternària, en la qual vivim, i que es va iniciar fa uns 10.000 anys. Ens cal, tanmateix, subdividir el Plistocè en diverses etapes, i se sol fer en funció de les glaciacions. Penck i Keilhack, el 1880, varen analitzar els sediments morrèics localitzats a les zones mitjanes-altes dels Alps, i vàren deduir quatre [cinc] grans processos glacials, als quals anomenaren amb el nom d'afluents del Danubi: Donau (al terciari), Günz, Mindel, Riss i Würm. I entre aquestes glaciacions varen identificar tres etapes de menor rigor climàtic anomenades interglaciars, que es coneixen amb el nom de Günz-Mindel, Mindel-Riss i Riss-Würm. Segons aquests canvis, es pot dir que l'Holocè és una etapa interglacial. Arran d'aquestes fites s'ha subdividit així: [ho esquematitzem] Holocè - Etapa interglaciar entre la glaciació Würm i la que ha de venir - Polaritat possitiva del camp magnètic terrestre. Plistocè Superior - Etapa interglaciar Riss-Würm i glaciació Würm - Polaritat possitiva del camp magnètic terrestre - Paleolític Mitjà - En Europa, aparició i desaparició de l'Homo neandertalensis i d'una cultura material anomenada mosteriana. També es detecta la primera arribada de l'Homo sapiens. Plistocè Mitjà - Etapa interglaciar Günz-Mindel, glaciació Mindel i glaciació Riss - Polaritat possitiva del camp magnètic terrestre - Paleolític Inferior - genèric Homo erectus - col·lonització de nous territoris (Euràsia) des d`Àfrica - Bifaços o peces multifuncionals, com les del complex Acheulià. Plistocè Inferior - Glaciació Günz - Polaritat negativa del camp magnètic terrestre - Paleolític Inferior - Aparició i extinció de diverses espècies d'homínids (primats bípedes) i humans (homínids que fabriquen estris) - Recol·lecció de productes vegetals i carronya d'animals morts. [...]>> [CAMPÀS
MONTANER, Joan (2014): "2.
El Paleolític: cronologia i referències etnoarqeuològuiques", del Curs:
Orígens de l'Art i evolució humana: l'homo significans. Estudis d'Art
i Humanitats de la UOC. |
|||||||
Fa 4.000.000 - 2.000.000 anys aprox. | Paleolític Inferior Arcaic | Pliocè |
El Pliocè és l'última sèrie o època de l'era Terciària. Periodes interglaciars que acaben en la glaciació de Donau. Primer apareix l'Autstraelopithecus afarensis (Hadar, Etiopia), més tard, l'Homo habilis (Kenya). Totes dues espècies són depredadores. Usen còdols ("cantos rodados") i més tard, la fractura intencionada de pedres. [DEVOS W. & GEIVERS R. |
||||
Els germans Piero i Alberto Angela, en el seu llibre divulgatiu de l'evolució "La extraordinaria historia de la vida" ens donen una excel·lent visió des de l'origen de la vida fins a nosaltres. A continuació fem un resum dels orígens de la nostra espècie. L'estiu de 1978, al sud del Serengueti, en Tanzania, es va trobar un jaciment amb un rastre de petjades humanes de fa 3.700.000 anys, conservades gràcies a les cendres volcàniques que van caure damunt i les van deixar segellades. Son les famoses "petjades de Laetoli". Aquesta troballa constitueix un bon punt de partida per la història de la humanitat ja que les marques deixades en aquelles cendres volcàniques ens mostren individus, dos o potser tres, que caminaven de la mateixa forma que nosaltres. Sembla ser que eren Austraelopithecus afarensis (de Afar, on van trobar a Lucy). De fet, aquestes rastres se situen "en la frontera entre dos mons: es dirigeixen cap a l'espècie humana, deixant a la seua esquena la foscor de l'evolució". Els Australopitecs, segons diuen els germans Angela, eren autèntiques "trituradores" vivents: és a dir, essers molt ben adaptats a alimentar-se de vegetals. En canvi, la dentadura dels habilis mostra una bona adaptació a menjar fins i tot carn amb regularitat. Per trobar vegetals no cal ser molt intel·ligent però per aconseguir carn s'ha de ser capaç de competir amb les preses (per caçar-les) o amb els predadors (per prendre'ls-les, com sembla que feien amb les preses que caçaven els perillosos lleopards i pujaven desprès als arbres i no consumien fins que passaren uns dies). Calia que tingueren un mínim d'estratègia, capacitat organitzativa i flexibilitat. Però, almenys inicialment, no els calia disposar de complexes estratègies de caça ja que aprofitaven també les carronyes que deixaven altres depredadors, i com les hienes, es provable que ells també vigilaren el cel en busca de senyals com el vol en cercle dels voltors. Encara que no van ser els primers en usar eines, sí sembla que van ser els que van aprendre a actuar sobre el medi i a trobar solucions a mesura que s'anaven trobant problemes. Usaven "choppers" i altres eines . En els 6 ó 700.000 anys que van viure els habilis van evolucionar en el temps i també es van diversificar molt, i a partir de l'habilis va aparéixer l' erectus (això sí, falten encara troballes que demostren clarament quina va ser aquesta línia, perquè hi ha una petita "llacuna" de fòsils entre aquestes dues espècies, i és que com diuen els germans Angela: "Esto es porque el sistema ferroviario de la evolución está muy ramificado y se desarrolla en muchas direcciones, la mayor parte de las cuales van a perderse en oscuras terminales o en vías muertas".). [ANGELA, Piero i Alberto. La extraordinaria historia de la vida. Pàg. 451-671. Ediciones Grijalbo. Barcelona. 1999] |
|||||||
No sabem si a la comarca vivia algun homínid en aquell moment. Sí pareix que en altres indrets del país s'han trobat jaciments interessants. Diu Gusi que "Pleistoceno Inferior. Hace menos de 2.000.000 de años, durante el llamado período Villafranquiense, las actuales tierras litorales de Almenara (Casa Blanca I) se hallaban ocupadas por algún grupo de homínidos de desconocida filiación arcantropina (suposadament, Homo habilis), los cuales ya poseían técnicas de trabajo de la piedra mediante el golpe, tallado y retoque intencionados de guijarros, a fin de obtener diversos y pequeños útiles necesarios a su modo de producción cazadora y depredadora." [GUSI JENER, Francesc. La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y Gente. Capítol VIII: "Prehistoria". Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Madrid. 1985.] |
|||||||
El portuguès Caria Mendes diu que no es possible determinar la data, ni tan sols aproximada, en que apareix l'Homo sobre la faç de la terra. Clàssicament es considera que l'home caracteritza i defineix l'Era Quaternària i tots els estudis semblen indicar que els més rudimentaris utensilis de pedra ja van ser fabricats fa 3.000.000 d'anys, data molt controvertida que representa el punt crític i més difícil de la Història de la Terra i de la Humanitat, i que amb els treballs de noves investigacions han ampliat fins a 4 i 5 milions d'anys. L'Era Quaternària o Antropozóica divideix dos períodes: el Plistocè, edat geològica que va des de molt abans de la glaciació de Donau o Danubi, fa 2.000.000 d'anys, fins al final de la glaciació Würn, 8.500 a.C. Al Pleistocé es quan se desenvolupen els primats pre-humans, com l'Australopithecus (com la famosa Lucy) i dels primers amb l'etiqueta "Homo", fòssils, l'Homo habilis; i l'Holocè, que es considera el període de l'home actual, que equival als temps que seguiren al fi de la darrera glaciació (Würn). [CARIA MENDES, J. As origens do homem. Bases anatómicas da hominizaçao. Pàg. 428. Ediçao da Fundaçao Calouste Gulbenkian. Lisboa.] |
|||||||
Fa 2.500.000 - 125-127.000 anys aprox. | Paleolític Inferior | Plistocè Inferior i Mitjà |
Triem la versió castellana, ja que la catalana sembla menys fiable: <<El Paleolític inferior es el primero de los periodos en que está dividido el Paleolítico, la etapa inicial de la Edad de Piedra. Está caracterizado por la presencia de dos tradiciones líticas de evolución muy lenta: la olduvayense y la achelense. Es la etapa más larga de toda la Prehistoria, ya que se considera que comenzó hace unos 2,5 millones de años (cuando están datadas las primeras herramientas conocidas creadas por homínidos) y duró hasta hace unos 125-127.000 años (cuando comienza el Tarantiano o Pleistoceno superior, que coincide con la aparición de las industrias musterienses). [...] Es también la fase de prehistoria más rica en especies de homínidos y en ella está representada toda nuestra evolución. Además de los Australopithecus, que primero precedieron y luego compartieron territorios con Homo habilis [Àfrica] y Homo ergaster [Àfrica], están Homo erectus [Àsia], Homo antecessor [Europa, p.e. en Atapuerca] y Homo heidelbergensis [Euràsia, també en Atapuerca]; al final del periodo aparecieron las formas primitivas de Homo neanderthalensis (en Europa) y Homo sapiens (en África), protagonistas respectivos del Paleolítico medio y del superior.>> |
||||
Fa 2.000.000 - 100.000 anys aprox. | Paleolític Inferior | Plistocè Inferior i Mitjà |
El Paleolític és el primer període de la prehistòria. Es divideix en Paleolític Inferior, Paleolític Mitjà i Paleolític Superior. El Paleolític Inferior es correspon a la darrera part del Pliocé (darrera part de l'era Terciària) i les dues primeres parts del Plistocè, ja dins de l'era Quaternària, Plistocè Inferior i Plistocè Mitjà. Durant el Plistocè Inferior es produeix la glaciació de Günz; i durant el Plistocè Mitjà, la glaciació de Mindel i la glaciació de Riss. Primer apareix l'Homo erectus (Kenya), i més tard, l'Homo sapiens arcaic (Gran Bretanya). Són caçadors i viuen en grup en cavernes, abrics rocosos i barraques de fusta o pells. La tecnologia de la pedra comença a tenir importància perquè es fan ja tallats bifacials. Es comença ja a utilitzar el foc. En quant a aquest Homo sapiens arcaic, a més de caçador es també recol·lector. [DEVOS W. & GEIVERS R. |
||||
Així, fa 1.600.000 ó 1.800.000 anys, apareix el Homo erectus (nom enganyós perquè ja caminaven erectes des dels australopitecs, però clar, el seu descobridor l'any 1892, encara no ho sabia, i pensava que havia descobert "l’eslavó perdut entre l'home i el mono"). Eren caçadors però sobretot recol·lectors, i entre els seus enemics naturals estava el famòs "tigre de dientes de sable". L'erectus és un dels personatges centrals de l'evolució de l'home i es convertirà en en el protagonista indiscutible de l'escena durant més d'un milió d'anys, no només en Àfrica, on va arribar a coexistir amb australopitec i habilis, sinó també en Europa i Asia. Amb ell va començar de fet la migració d'homínids fora d'Àfrica. Ho va fer aprofitant un període interglacial (entre les glaciacions de Gunz i Mindel), i quan va tornar el fred (glaciació de Mindel: fa de 500.000 a 300.000 anys), en les latituds altes, a l'hemisferi nord, van haver d'adaptar-se, i és allà i en aquella època quan es troben les primeres llars de foc i les primeres cabanes. Tant en Italia, al sud de França i també en la gruta de l'Aragó (als Pirineus) i en Atapuerca s'han trobat jaciments amb indicis de la presencia d'erectus, es a dir, que també haurien pogut viure per ací per la comarca. [ANGELA, Piero i Alberto. La extraordinaria historia de la vida. Pàg. 451-671. Ediciones Grijalbo. Barcelona. 1999] |
|||||||
A diferència de Gusi, Gil-Mascarell diu: "Si hi hagué homínids o no al País Valencià és una qüestió que no sabem, ni més ni menys. Ultra això, les condicions geològiques pròpies del nostre país són poc propícies a la conservació de les seues restes." Però també diu que: "Fa un milió d'anys, l'Homo erectus havia colonitzat tot l'Àfrica Austral, i van passar grups poc nombrosos al continent europeu. La pressió demogràfica d'aquests va ser molt dèbil i tan sols fa, aproximadament, 300.000 anys que podem parlar d'una col·lonització generalitzada d'Europa per part de l'home." (Aquests ja serien Homo sapiens) I afegeix: "El nou nivell tecnològic es cristal·litza en un clima més rigorós que l'actual, que correspon a la penúltima glaciació (Riss). Els grups humans s'assenten en terrasses fluvials o a les vores dels llacs, buscant d'abrigar-se en cavitats naturals. A aquestes dates corresponen per a Europa les primeres restes de foc trobades, cosa que implica un avanç tècnico-cultural. No sabem si l'home era depredador o carnisser, tot i que hi ha evidències que tant el moll dels ossos com la carn, eren aprofitats habitualment en la seua alimentació." "Les indústries corresponents a aquest llarg període, que coneixem amb la denominació de paleolític inferior, estan formades per eines de pedra de caràcter polivalent, constituïdes per còdols treballats, destrals de mà (bifaços) i ascles. A tot Europa, aquest substrat cultural se'ns apareix molt homogeni, amb petites adaptacions singulars als ecosistemes i territori. Existeixen dos grans corrents tècnico-industrials: un de bifaços, que anomenem acheulià (com el bifaç d'Orpesa); i l'altre, en el qual les eines es realitzen sobre ascles, que coneixem amb el nom de clactonià i taiacià." "En la Cova del Tossal de la Font (Vilafamés) s'hi ha trobat les restes humanes més antigues del nostre país: un húmer esquerre i un fragment de coxal pertanyents a un tipus humà que antropològicament l'enquadraríem com a pre-neandertalià. Aquest jaciment i els dels Dubots a Benifallim i Penàguila i els indicis del Vinalopó i les esperances del de Bolomor de Tavernes de Valldigna [en aquell moment encara en excavació, caldria veure la publicació] ens apropen a la transició ente el paleolític inferior i el paleolític mitjà, període encara molt obscur." [GIL-MASCARELL, Milagro. Història del País Valencià. Capítol 1: "Prehistòria i Antiguitat". Pàg. 7-8. Papers bàsics 3 i 4. Eliseu Climent, Editor. València. 1992.] |
|||||||
Fa 150-127.000 - 40-30.000 anys aprox. | Paleolític Mitjà | Plistocè Superior |
Triem la versió castellana, ja que la catalana sembla menys fiable: <<El Paleolítico medio es el segundo de los periodos en que está dividido el Paleolítico. Se caracteriza por el predominio de una tradición lítica denominada musteriense [...]. Es un periodo mucho menos extenso que el anterior (el Paleolítico inferior) y abarca aproximadamente entre los años 150.000-127.000 antes del presente (AP) y 40.000-30.000 AP. Coincide con la mayor parte del Pleistoceno superior o Tarantiano, hasta más o menos la mitad de la última glaciación, la de Würm-Wisconsin. Es también la época del Homo neanderthalensis, que desde Europa se extendió por Oriente próximo y buena parte de Asia central. Inicialmente el Paleolítico medio fue definido por la existencia del Homo neanderthalensis, especie de la cual se suponía estaba en la línea de evolución del género Homo hacia el Homo sapiens. Pero la realidad ha resultado más compleja y, a tenor de los datos actuales, H. neanderthalensis no antecedió a H. sapiens, sino que fue una especie de origen europeo que durante 150.000 años tuvo una existencia paralela al Homo sapiens, originario de África contemporaneo suyo. Se ha encontrado en el valle del río Omo, al sur de Etiopía, un fósil de Homo sapiens, Omo I, que data de hace 195.000 años. Además, se ha demostrado que en Asia oriental el Homo erectus sobrevivió en un área extensa mientras las otras dos especies se dispersaban por el planeta, dando origen además, en ciertas áreas de la actual Indonesia, a una cuarta especie, Homo floresiensis, con una adaptación especializada a los bosques.>> |
||||
Fa 100.000 - 50.000 anys aprox. | Paleolític Mitjà | Plistocè Superior |
El Paleolític Mitjà, júntament amb el Paleolític Superior, està comprés dins del Plistocè Superior. És en aquest periode quan té lloc la glaciació de Würm I. És quan apareix l'Homo sapiens Neanderthal (Neanderthal, Alemanya) [avui dia, Homo neanderthalensis]. Són caçadors, pescadors i recol·lectors. Deixen mostres d'art rupestre i fan els primers enterraments. Les tècniques lítiques els permeten ja tenir puntes de fletxa de sílex ben treballades. [DEVOS W. & GEIVERS R. |
||||
Entre els 300.000 i els 100.000 anys d’antiguitat, l'erectus accelera la seua transformació cap al sapiens i passa tant en Àfrica com en Europa i Asia. En Europa, l'erectus evoluciona cap al neandertal i serà, probablement en Àfrica on donarà el pas al procés que el durà al sapiens sapiens modern. El neandertal era, doncs, un Homo sapiens (però no sapiens sapiens, és a dir, un individu que "sap", però que no "sap que sap") i va predominar en Europa, i fora d'ella sobretot després de la glaciació de Riss (entre fa 250.000 i 125.000 anys), la més terrible que ha conegut l'home, i més concretament entre les dues primeres fases de la darrera glaciació, la de Würm (de fa 80-90.000 a 11.000 anys, encara que realment va tenir tres fases, Würm I, II i III, amb intervals càlids entre elles: un entre 60 i 55.000 anys i l'altre entre 35 i 32.000 anys). Així doncs, l'època dels neandertals es va estendre aproximadament entre els 85.000 i els 35.000 anys d'antiguitat. En certa forma, és un producte d'aquestes glaciacions. El professor Giacobini va dir: "Los neandertales vivieron, en definitiva, durante un tiempo muy breve: unos 50.000 años . Muchísimo menos que cualquier otro tipo de homínido anterior. Y sin embargo los conocemos mucho mejor que a los demás...". En la "Sima de los huesos" de Atapuerca es van trobar un munt d'ossos de neandertals. Sabem també que usaven un utillatge molt variat que s'inclou baix la denominació de musteriense. Fa 30.000 anys van desaparéixer en tot el món de manera molt brusca i inexplicable. Possiblement la causa va ser l'arribada dels sapiens sapiens des de Àfrica fa 40-35.000 anys. [ANGELA, Piero i Alberto. La extraordinaria historia de la vida. Pàg. 451-671. Ediciones Grijalbo. Barcelona. 1999] |
|||||||
<<Cap el 40.000 va entrar en l'escena europea, territori neandertal per excel·lència, l'Homo sapiens, els orígens del qual es remunten cap el 100.000 ane [abans de la nostra era] a l'Àfrica i que en la seva expansió cap el nord ha "conviscut" amb els neandertals en les mateixes àrees del Proper Orient, fabricant les dues espècies, idèntiques indústries mosterianes [musterienses, en castellà] (Paleolític Mitjà). Els nous "colonitzadors" porten el tecnocomplex Aurinyacià i inicien el Paleolític Superior europeu.>> [CAMPÀS
MONTANER, Joan (2014): "2.
El Paleolític: cronologia i referències etnoarqeuològuiques", del Curs:
Orígens de l'Art i evolució humana: l'homo significans. Estudis d'Art
i Humanitats de la UOC. |
|||||||
Fa 40-30.000 - 12-10.000 anys aprox. | Paleolític Superior | Plistocè Superior |
Triem la versió castellana, ja que la catalana sembla menys fiable: <<El Paleolítico superior es el tercero de los periodos en que está dividido el Paleolítico, la etapa inicial de la Edad de Piedra. Está caracterizado por la preponderancia de las industrias líticas [...] clasificadas en distintas cronoculturas: Châtelperroniense, Auriñaciense, Gravetiense, Solutrense y Magdaleniense, según los yacimientos epónimos de Francia donde fueron identificadas. Se extiende aproximadamente entre los años 40-30.000 antes del presente (AP) y el 12-10.000 AP. El Paleolítico superior coincide con la segunda mitad del último periodo glacial, de clima muy frío aunque con intervalos algo más templados (los interestadiales). También se caracterizó porque las especies humanas de anteriores periodos, como H. erectus, el homínido de Denísova [un possible Homo diferent al sapiens trobat a Siberia en 2010, encara en estudi], H. neanderthalensis y H. floresiensis fueron sustituidas en todo el mundo por el Homo sapiens, que quedó como el único superviviente de la subtribu Hominina.>> |
||||
Fa 50.000 - 10.000 anys aprox. | Paleolític Superior | Plistocè Superior |
El Paleolític Superior es la part final del Plistocè, i acabarà amb el començament de l'Holocè, donant pas al Mesolític. En aquest periode tenen lloc les altres dues fases de la glaciació de Würm: Würm II i Würm III. Apareix, per fi, la nostra espècie: l'Homo sapiens sapiens, és el conegut home de Cro-Magnon (Cro-Magnon, França). Utilitzen utensilis fets de microlits però també d'os i de marfil. [DEVOS W. & GEIVERS R. |
||||
Fa 40.000 - 10.000 anys aprox. | Paleolític Superior Europeu | Plistocè Superior |
Campàs ens explica el xoc cultural entre humans, en especial, entre els
neandertals i els 'sapiens' o "moderns", com els diu ell: <<És en el Plistocè Superior d'Europa on s'ubica l'aparició i desaparició de l'Homo neandertalensis i el desenvolupament d'una cultura material anomenada mosteriana (Paleolític Mitjà). També es detecta la primera arribada de l'Homo sapiens. El Plistocé Superior constitueix una de les etapes més transcendents de la Història, ja que s'esdevindran tot un seguit de "revolucions" socioeconòmiques que duran a l'extinció de totes les espècies humanes conegudes, a excepció [dels neandertals i] d'una de la qual provenim tota la humanitat actual [els sapiens]. Ambdues espècies d'Homo (independents genèticament, o sigui, sense possibilitat de procreació entre elles -mentre no es demostri el contrari-) tenen un sistema econòmic basat en la caça-recol·lecció, cosa que comporta una mobilitat en el territori (nomadisme) a la recerca dels recursos. La tecnologia mosteriana, malgrat la seva variabilitat, va ser molt conservadora, tot i que efectiva per als neandertals europeus, si tenim en present la quantitat de mil·lennis que varen sobreviure gràcies a ella. Per contra, els sapiens, a partir de la segona meitat del Plistocè Superior, es van veure obligats a l'especialització i perfeccionament cada cop més gran en les eines i el coneixement del territori, amb repercusions d'índole social en l'organització de les activitats d'obtenció d'aliments i l'aparició de les representacions artístiques dins d'un sistema d'informació cultural que afavoreix la cohesió intergrupal. A més, sembla ser que en els primers episodis, assistim al xoc entre neandertals i moderns, amb forta competència entre ells a causa de l'aprofitament dels mateixos recursos, cosa que provoca el desplaçament i substitució biocultural dels neandertals pels moderns, possiblement a causa de la tecnologia més "avançada" i una millor organització social. Cap el 40.000 va entrar en l'escena europea, territori neandertal per excel·lència, l'Homo sapiens, els orígens del qual es remunten cap el 100.000 ane [abans de la nostra era] a l'Àfrica i que en la seva expansió cap el nord ha "conviscut" amb els neandertals en les mateixes àrees del Proper Orient, fabricant les dues espècies, idèntiques indústries mosterianes [musterienses, en castellà] (Paleolític Mitjà). Els nous "colonitzadors" porten el tecnocomplex Aurinyacià i inicien el Paleolític Superior europeu. Sembla que van entrar per l'est, proveïts de vestimentes amb adorns personals sofisticats i una tecnologia d'artefactes lítics i ossis molt més eficaços per a les tasques cinegètiques (puntes de sílex i atzagaies) que els instruments mosterians. La competència per un determinat recurs faunístic amb els nendertals és resolt favorablement pels moderns; per tant, els neandertals han de cercar nous territoris i anar-se'n cap a d'altres terres. El final d'aquest procés de desplaçament dóna, com a conseqüència, la desaparició progressiva dels neandertals, que es van replegant cap els territoris occidentals primer, i latituds meridionals després, extingint-se definitivament en el sac geogràfic d'Andalusia i Gibraltar cap el 35.000 ane. Per altra banda, en alguns llocs d'Europa, els neandertals conviuen amb els moderns i copien la seva tecnologia [...]>> [CAMPÀS
MONTANER, Joan (2014): "2.
El Paleolític: cronologia i referències etnoarqeuològuiques", del Curs:
Orígens de l'Art i evolució humana: l'homo significans. Estudis d'Art
i Humanitats de la UOC. |
||||
Fa 40-35.000 - 21.000 anys aprox. | Paleolític Superior Inicial | Plistocè Superior |
Primera part del
Paleolític Superior: <<Durant i després de l'extermini dels neandertals, els humans moderns del Paleolític Superior Inicial (Aurinyacià i Gravetià - del 40/35.000 al 21.000 ane) continuen amb un règim econòmic fonamentat en la recol·lecció i caça oportunista, és a dir, no seleccionen els productes. Aquest sistema requereix un cert grau de nomadisme i densitats de població baixes, en un territori gran, que recorren en seqüències d'un o diversos anys, desplaçant-se dins de les àrees de recursos amb campaments temporals i sortides d'abastiments puntuals en campaments efímers. La supervivència del sistema implicava entrar periòdicament en contacte amb grups similars i establir relacions socials estructurades al voltant de vincles de parentiu, els quals varen contribuir a la construcció d'una àmplia xarxa d'intercanvi d'informació cultural i simbòlica amb les representacions artístiques com a intermediàries.>> [CAMPÀS
MONTANER, Joan (2014): "2.
El Paleolític: cronologia i referències etnoarqeuològuiques", del Curs:
Orígens de l'Art i evolució humana: l'homo significans. Estudis d'Art
i Humanitats de la UOC. |
||||
Fa 21.000 - 10.000 anys aprox. | Paleolític Superior Recent | Plistocè Superior |
Segona meitat del
Paleolític Superior: <<El Paleolític Superior Recent inclou els tecnocomplex Solutrià i Magdalenià, en els quals es desenvolupen les tècniques de conservació i/o emmagatzematge dels recursos alimentaris (sobretot el fumat), el perfeccionament en la talla de pedra i la fabricació de puntes llancívoles. El fet de disposar de més aliments comporta un increment de la població, i es comprova un augment poblacional a tota l'Europa occidental, al que cal afegir el contingent provinent de les àrees centroeuropees forçat a emigrar davant la baixada la titudinal dels gels polars en determinades èpoques de freds extrems (18.000 ane). Es produeix, doncs, una reducció de la mobilitat dels grups, atès que l'especialització i el control de la recol·lecció més l'emmagatzematge ajuden a reduir el territori explotat i els hàbitats adquireixen un caire estacional cíclic; els contactes socials intergrupals s'organitzen en funció de l'abundància dels recursos, unint esforços en un treball col·lectiu per a obtenir majors rendiments. És ara quan es comença a expandir l'art parietal [més conegut com "art mural", és a dir, les pintures rupestres]. Amb tot, la màxima especialització del mode caçador-recol·lector es dóna en el Magdalenià (16,5 a 11.000 ane), que realitza prototipus sobre material orgànic (ós i banya) ex professo per a una activitat de caça o espècie en particular. És un període en el qual es diversifiquen els recursos, es planifica l'obtenció d'aliments, donant lloc a una gran regionalització cultural i una acusada restricció de la mobilitat. Aquest nomadisme limitat pràcticament a una única vall esdevé suficient per apropiar-se dels aliments imprescindibles (assentaments de primavera-estiu a la muntanya, i a la costa a l'hivern); es cacen els herbívors gregaris, s'agafen els mol·luscos marins, s'abaten aus migratòries i rèptils terrestres, s'ataquen colònies de mamífers aquàtics, es pesca en roquers i en alta mar. Es tornen a poblar les zones més septentrionals d'Europa davant la retirada dels gels cap el 18.000 ane.>> [CAMPÀS
MONTANER, Joan (2014): "2.
El Paleolític: cronologia i referències etnoarqeuològuiques", del Curs:
Orígens de l'Art i evolució humana: l'homo significans. Estudis d'Art
i Humanitats de la UOC. |
||||
Els sapiens sapiens de la època no eren tots iguals, sinó que existien, probablement, varietats i races, segons els llocs i les èpoques. La més famosa d'aquestes varietats és sense dubte, la del Cro-Magnon, la primera descoberta i que se sol utilitzar per designar a totes les poblacions modernes de l'època. De fet, els germans Angela, parlant de les pintures de Lascaux, de fa 17.000 anys, diuen: "Porque los hombres que pueblan la Tierra en aquel periodo son ya idénticos a nosotros. Es más: somos nosotros. Un recién nacido de estos sapiens sapiens, oportunamente educado, habría podido llegar a ser bioquímico, literato o agente de bolsa". [ANGELA, Piero i Alberto. La extraordinaria historia de la vida. Pàg. 451-671. Ediciones Grijalbo. Barcelona. 1999] |
|||||||
En el libre, "Maestrazgo, laberinto de silencio" parla de les primeres pistes de l'home per aquestes terres. Diu: <<Contemplando las oquedades rocosas de la zona de Ladruñán y Santolea y de las características del Barranco de Gisbert (o Gibert), en Mosqueruela, podemos imaginar cómo vivían los hombres que pintaron los animales y escenas de caza descubiertos. Respondiendo a una concepción mágica de la realidad, estos hallazgos evidencian la dependencia de los grupos humanos de la caza y de la recolección silvestre. Gentes itinerantes, que vivían de lo que la naturaleza les prestaba sin apenas transformación alguna, dejaron también sus huellas en los restos de materiales líticos hallados, por ejemplo, en la Cueva de los Toros, de Cantavieja, y en el Abrigo del Arquero, de Ladruñán. Estas manifestaciones pictóricas y los materiales encontrados corresponden a unas fases temporales que, según la terminología arqueológica, van desde el Epipaleolítico (4750 a.C.), pasando por un Neolítico-Eneolítico, hasta la Edad de Bronce, inclusive (2000 ó 1600 a.C.) Las comunidades itinerantes, que conocerían muy bien los barrancos y las riberas de los ríos, iniciaban así una evolución histórica que pasará por el asentamiento progresivo en las zonas del territorio más fáciles para la vida. Así, y tras miles de años, llegaron a ocupar progresivamente los espacios más aptos para una actividad de caza y pastoreo, a la vez que consiguieron domesticar y controlar el ciclo de las plantas.>> [MARTÍNEZ GONZÁLEZ, Montserrat. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: La prehistoria y la antigüedad. pàg. 41. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003] |
|||||||
Fa 11-10.000 - 6.000 anys aprox. | Mesolític o Epipaleo-lític | Holocè |
En
finalitzar la darrera glaciació, la de Würm, entrem ja en la sèrie
geològica actual, l'Holocè: <<A partir del 11/10.000 ane, al final de la glaciació de Würm, entrem en l'Holocè. Les societats d'aquestes etapes (Epipaleolític) segueixen amb uns sistemes econòmics basats en la caça-recol·lecció, però han d'emprendre noves estratègies tecnològiques dirigides a altres recursos com a conseqüència, entre altres factors, del canvi climàtic. Aquest fet aguditza la regionalització i fragmentació cultural, de manera que es verifica el desplegament d'un ventall d'indústries locals adaptades a l'aprofitament dels diferents entorns on s'ubiquen i l'ocupació dels nous llocs alliberats pels gels glaciars. Alhora, la disgregació regional acabarà amb l'art rupestre i mobiliari del Paleolític Superior, potser perquè ja han perdut el seu caràcter de cohesió cultural a grans distàncies, i els mecanismes socioeconòmics són uns altres, quedant reduïdes les expressions artístiques a elements geomètrics sobre petits suports mobiliaris.>> [CAMPÀS
MONTANER, Joan (2014): "2.
El Paleolític: cronologia i referències etnoarqeuològuiques", del Curs:
Orígens de l'Art i evolució humana: l'homo significans. Estudis d'Art
i Humanitats de la UOC. |
||||
Fa 10.000 - 3.000 anys aprox. | Mesolític - Eneolític | Holocè |
Passades les glaciacions del Würm, el clima torna a estabilitzar-se. Després del Paleolític s'entra en la revolució del Neolític. En aquesta fase incloem l'Epipaleolític, Mesolític, Neolític i Eneolític. Economia productiva: ramaderia i agricultura; sedentarisme: organització tribal i vida comunitària en pobles. Apareix la ceràmica. Creencies religioses i culte. Hi ha migracions en Europa de pobles neolítics procedents del Pròxim Orient. Sembla ser que vindrien pel Mediterrani. S'introdueixen cultius com l'espelta (espècie de blat), les barraques es comencen a fer rectangulars i ja tenen eixades de pedra, i falç de sílex. És l'època dels megalits, la ceràmica de banda i vasos d'embut. [DEVOS W. & GEIVERS R. |
||||
9.000 aC- 6.000 aC aprox. | Mesolític | Holocè |
<<El Mesolític és el període situat al final del Paleolític Superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític. Abasta ja l'època postglacial, en què canvia el clima i es modifiquen les formes de viure i, per tant, l'utillatge. Es divideix en dues fases: l'Epipaleolític (o fase final del Paleolític) i el Protoneolític (periode immediatament anterior al neolític o edat dels Metalls). És durant aquest període que sorgeixen els grans boscos (degut a la modificació climàtica) i s'extingeixen els grans animals com l'elefant llanut, el riconeront llanut, els óssos de les cavernes. El ren emigra. En canvi, animals com el cérvol, el maguri, el sarrió, la cabra muntesa, el senglar i el cabirol augmenten molt el seu nombre i són les peces de cacera principal ja que els boscos fan més difícil la cacera de peces grans. També es cacen óssos, guineus, gats muntesos, teixons i altres petits mamífers; com ocells es cacen els gansos, tords, faisans, arrendaixes, coloms salvatges i altres. Un altre animal que es multiplica és el caragol, propi de climes humits i càlids. Els caragols es mengen per milions així com les petxines. Es desemvolupa la pesca. Al poder viure de les fruites que recull, l'home té menys necessitat de cacera. Surt de les coves i construeix les primeres barraques (de fusta i plantes) a la vora dels rius [...]>> |
||||
Es passa del paleolític al mesolític (12.000 a 10.000 anys abans de la nostra era), un període en que, entre altres coses, s'inventa l'arc; i després, al neolític (8.000 anys a C), amb el naixement de la ramaderia i de l'agriculura. Allà pel 10.000 a C, en Iran es troben restes de gossos amb característiques domèstiques, i en Israel es va trobar un nen enterrat amb un cadell de gos en un jaciment quasi de la mateixa època. Aquests són els darrers períodes en que s'usarà la pedra perquè el descobriment dels metalls canviarà, una vegada més, les societats antigues. [ANGELA, Piero i Alberto. La extraordinaria historia de la vida. Pàg. 451-671. Ediciones Grijalbo. Barcelona. 1999] |
|||||||
|
Les primeres proves documentades de presència humana en les nostres terres corresponen a jaciments arqueològics i pintures rupestres, que van des del període Magdalenià a l'Epipaleolític (fa de 10.000 a 6.000 anys), i després, al Mesolític (fa de 6.000 a 5.000 anys). Amb la millora del clima i de la tecnologia, aquests grups caçadors comencen a dominar els nostres barrancs, i la seva forma de caçar ha quedat prou documentada en les pintures rupestres de la Valltorta o Morella la Vella. Diu Ferran Arasa que "La presència humana a la comarca es remunta al Paleolític Superior, quan els primers grups de caçadors-recol·lectors podien haver-se assentat de manera estable en contrades de clima més suau. Del final d’aquest període són les restes lítiques trobades en superfície a la Cova de la Balma (Sorita). Al Magdalenià s’han atribuït les peces de sílex trobades a la Cova de la Mola de la Todolella (Casabó i Rovira, 1987-88, 82-86, fig. 6). És possible que les restes lítiques de superfície de la Rourera de Vilafranca (Arasa, 1977, 262, fig. 4, 11-14; 1982, 17, fig. 2), i algun dels <<tallers de sílex>> sense troballes ceràmiques corresponguen a un d'aquests períodes del Paleolític Superior o l'Epipaleolític." [A |
||||||
7.000 aC- 4.000 aC aprox. | Neolític | Holocè |
<<El neolític és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris. [...] El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no només percudits, sinó també polits. De tota manera, l'essencial en aquest període no són els estris, sinó els canvis econòmics produïts, com l'aparició de l'excedent de producció, i les conseqüències socials. Aquest llarg període se sol dividir en tres fases. el neolític inicial, el mitjà i el final. Després de llargues èpoques de clima molt fred vingueren temporades de clima càlid que comportaren un augment del cabal dels rius, creació de terrasses fluvials, augment del nivell de l'aigua del mar, etc. Al final de la darrera glaciació, i en el canvi cap al clima que hi ha actualment, es produeix un fet revolucionari que es deu al repte que l'espècie humana té al davant: o inventa noves formes de vida que no siguin només destructives i depredadores o fineix com a espècie, car, ateses les condicions de vegetació i de fauna, ja no es pot seguir depredant la natura. Apareix al Kurdistan abans del 7.000 aC i es va difondre lentament. A Europa va arribar cap el 5500 aC. L'impuls definitiu sembla que vingué del factor climàtic (època postglacial), ja que en la darrera fase climàtica de caràcter càlid, a més d'enretirar-se el glaç cap al nord d'Europa, desertitzà les zones subtropicals. En conseqüència, els animals s'extingieren o bé emigraren cap els boscos del nord.>> |
||||
Fa 10.200 - 3.300 anys aprox. | Neolític | Holocè |
Procés de
neolitització: <<El procés de neolitització estava a punt de començar. Neolític és sinònim de grans transformacions tecnològiques i socials. L'agricutura i la ramaderia obliguen a la sedentarització i a la realització d'un complicat munt de nous artefactes. La ràpida acceptació de les noves tècniques per part dels grups que habitaven la costa mediterrània fou afavorida, entre altres qüestions, per l'estat de semisedentarització o mobilitat restringida dels aborígens d'aquests territoris. Així mateix, assistim a la recuperació dels suports rocosos per plasmar representacions figuratives: art macrosequemàtic, art llevantí i art esquemàtic. Cap al tercer mil·leni ane [abans de la nostra era] es perceben altres modificacions d'importància: les primeres societats metal·lúrgiques o edats del Coure i del Bronze. La població tendeix a concentrar-se en construccions monumentals o poblats, la producció agropecuària queda garantida i fins i tot la redistribució d'excedents i es planteja la jerarquització social.>> [CAMPÀS
MONTANER, Joan (2014): "2.
El Paleolític: cronologia i referències etnoarqeuològuiques", del Curs:
Orígens de l'Art i evolució humana: l'homo significans. Estudis d'Art
i Humanitats de la UOC. |
||||
Neolític |
Al Neolític, els grups d’arquers es van desplaçant pels barrancs, i d’aquesta època són les pintures que podem veure a la Covatina del Barranc de les Carabasses de Vilafranca. Segons Mesado, l’arquèoleg que les va estudiar: “Las pinturas de la Covatina, encajan en las dos últimas fases naturalistas (II y III) de Remigia [Ares], mientras que el resto de las naturalistas pertenece a esa fase final del Arte Rupestre del Neolítico Inciso”. Es diuen pintures naturalistes perquè les escenes no només representen la caça sinó que a més, es representen escenes quotidianes, com vàries de les figures, que pareix que estiguen caçant serps. Al respecte, Mesado diu: “De gran importancia conceptuamos las escenas de las pinturas ns. 10, 12 y 14, relacionadas con la caza de ofidios en estos parajes del altiplano de Vilafranca, reptiles que por su pequeñez habremos de suponer víboras... Ya Gaspar Escolano (1560-1619) escribe que a Vilafanca ‘acuden los médicos y boticarios de Valencia por bivoras, para hacer la Triaca Magna; que recogiendolas las mugeres en sus cestillas en tiempo de frío, les valen mucho dinero’ (Escolano, 1610, 684)... Tal depredación no es exclusiva de Vilafranca, ya que en el vecino pueblo de Castellfort -según consta en el “Llibre de Comptes” (de 1661 a 1721) de su Archivo Histórico Municipal- se practicaba igualmente: “Item. Paga per lo valor de 38 excursons que per ordre de Sa Magestat s’agafaren en lo terme de la present vila i per ordre del Consell se pagarán a un sou cada hu’ (Monferrer, 1983, 21). El comercio viperino tuvo tanta importancia en ambas localidades dels Ports, así como renombre, que a los habitantes de Castellfort se les apoda ‘escurçons’, y a los de Vilafranca ‘taleques’, porque las víboras que cazaban ‘eran introducidas dentro de taleguillas’ (Monferrer, 1983, 21). Ningún medicamento fue más sofisticado que la Triaca Magna, ‘antídoto fabuloso empleado contra toda clase de enfermedades y también para neutralizar los efectos de las picaduras de animales venenosos (...) El elemento más poderoso que entraba en la composición de la Triaca era la ‘carn d’escurçó’ (Monferrer, 1983, 21) ¿Cabe pues, afirmar que la recogida de víboras por las mujeres de Vilafranca y Castellfort se practicaba ya en el Neolítico, como las escenas de la Covatina denuncian? Parece evidente que tal depredación no tenía un fin culinario, ya que más carne y menos peligrosidad ofrecen las grandes culebras bastardas [la que sol ser verda i més gran, ‘Manpolon monspessulanus’]“
I
acaba plantejant-se una sèrie de preguntes:
¿Por qué, pues, la ‘Vipera latastei’ [l’escurçó]?
¿Era ya usada en la confección de algún fármaco?
¿Su eficaz veneno era el utilizado por los cazadores
del Maestrazgo para emponzoñar la punta de sus flechas?
¿Por qué, justamente, ha sido una balma de
Vilafanca la que ha registrado este ‘ex novo’?
¿Es casual esta escena Neolítica en una zona del
país cuya depredación viperina alcanzó nuestro siglo?
¿Ha sido una tradición cinegética continuada, o
simplemente, el hecho de abundar las víboras ha llevado en determinados
momentos prehistóricos e históricos a su captura?
¿Estaban los altiplanos de Vilafranca poco frecuentados
por la fauna habitual del Arte Rupestre, obligando a sus habitantes a
cazar especies no cinegéticas?
[MESADO OLIVER, Norberto. Las pinturas rupestres de la “Covatina del Tossalet del Mas de la Rambla”, Vilafranca, Castellón. En Lucentum, vol. VII-VIII, Universidad de Alicante, pág. 35-54] |
||||||
Fa 7.000 anys aprox. |
Es troben pintures rupestres al terme de Portell. Encara que la troballa va ser d'uns anys abans, no es va fer públic per tal de poder-se dur a terme els treballs d'estudi i protecció. Fa un temps, Ismael Gil i jo mateix (Jacint Cerdà) vam trobar unes pintures rupestres al terme de Portell. Davant la importància i repercusió que sabíem que això tindria, vam esperar l'ocasió propícia per tal de posar-ho en mans d'experts que ho pugueren estudiar i valorar. Finalment, el moment va arribar i, ara, per fi, es fan públics els resultats. Són pintures de fa uns 7.000 anys i es veuen un parell de formacions d'homens amb arcs, diversos animals, com cabres salvatges i cèrvols, i una cosa curiosa, la impresió dels dits de la mà esquerra de l'artista. Corresponen a dues tradicions artístiques diferents: l'art rupestre Llevantí i l'art rupestre Esquemàtic. Si les voleu visitar, us hem d'advertir que estan molt desgastades i que a penes es veuen. El dissabte 11 d'abril de 2015 es va fer la presentació, a la vegada que es va divulgar un tríptic explicatiu. Si cliqueu damunt, el podreu vore una mica més gran.
|
||||||
Neolític? |
En un llibre de rutes per la comarca, ens parlen d'unes pintures rupèstres visitables, en Cinctorres: <<Continuando por la misma carretera encontramos a nuestra izquierda un desvío que indica el camino hacia las cuevas de Bobalar [sic]. Esta montaña, de 1.259 metros de altitud, está señalada por un repetidor de televisión. Desde su cumbre se ofrece unjo de los parajes más abruptos y sugestivos de esta comarca poblada en su mayor parte por pinos rodenos. El lugar es conocido como la Buitrera, por habitarlo una importante colonia de vultúridos. En esta zona se localizan unas covarchas con pinturas rupestres. Para su visita se debe contar con un guía (conectar con el Ayuntamiento de Cinctorres). Seguiremos por la misma carretera a través de un paisaje fragoso y, siete kilómetros después, llegaremos al Portell de Morella. [...]>> [SOLER CARNICER, José. Morella y Els Ports. Rutas, historia y tradición. Carena Editors. València. 2006] books.google.es |
||||||
Neolític |
En el catàleg de jaciments de la Conselleria de Cultura apareixen diversos jaciments de Portell. Un d'ells és la Cova de Lumero, d'adscripció Neolítica-Eneolítica. "El cingle que s'alça a la banda esquerra de la Rambla de Sellumbres a poca distància de la desembocadura del Barranc de les Carabasses, té una sèrie de cavitats de poca fondària. En primer lloc hi ha una coveta de baixa altura amb grans blocs caiguts que l'obstruexien en part i una petita terrassa al davant. A continuació es troba la Cova del Lumero, de boca alta i estreta, d'uns 10 metres de fondària, amb el terra en pendent cap a l'exterior i un tancat de pedra seca a l'entrada. Després hi ha una altra cova de boca petita amb una sala més ampla i uns 10 metres de fondària. Finalment, es troba una altra cova allargada de poca fondària amb alguns blocs caiguts. Els materials aqueològics es troben en el vessant, entre les coves i la rambla." [Ferran Arasa i Gil. Web de la Conselleria] |
||||||
Neolític - Bronze |
En el catàleg de jaciments de la Conselleria de Cultura apareixen diversos jaciments de Portell. Un d'ells és l'Abric del Turó de la Barcella, d'adscripció Neolítica-Bronze. "La Rambla Sellumbres travessa estets paratges al terme municipal de Portell de Morella. Ací, s'obrin nombroses línies d'abrics de difícil accés. En un d'ells, pròxim al terme municipal de Cinctorres, al marge esquerre de la rambla, s'ha localitzat un pany de paret amb pintures rupestres. L'abric té una boca pseudocircular d'uns 4 metres d'altura i una profunditat d'uns 6 metres. El terra present aun fort pendent cap a l'exterior, el que no ha permñes la conservació del sediment. Al costat de l'entrada, a la paret esquerra, apareix un petit conjunt pintat en el qual poden apreciar-se dues alineacions paral·leles horitzontals de punts, com si fossen digitacions, formades per 8 elements cadascuna, amb una longitud total d'uns 10 centímetres. Un poc més lluny (15 centímetres) existeixen dues digitacions. A la resta de la cavitat no hem detectat cap altra manifestació artística." [Pilar Ulloa Chamorro. Web de la Conselleria] |
||||||
Neolític - Bronze |
Finalment, ens fem ressó del que diu Fidel Puig, en el seu llibret sobre l'Angresola: "Prehistoria. Restos de cerámica, con incisiones grabadas por las uñas. Vasijas. Sílex varios como utensilios. Huesos de animales de la época Neolítica y hachas de piedra de basalto han sido encontrados en su término, en abrigos y cuevas: del Turcacho (un cráneo prehistórico hallado en el siglo pasado), Bonifacio, de la Virgen, de Matutano (llamada así porque don Luis se dedicó a buscar tesoros, y en los escombros hallé restos de huesos y petrificados y una olla rota; tal vez al no encontar oro dejaron los restos en la entrada), Puntales del Moro y de la Peña del Morrón, túmulos profanados en el Mas de la Loma, Fuente los Chorrillos, abrigos del Aragüet (donde fue encontrada una flauta de hueso por Rafael Alcón <<Valero>>, guardada en la mansión de las Notarias). Un menhir en la zona S-E del Puntal del Morrón del Cid (zona de la Martorella) nos podría dar tal vez indicios de la cultura Megalítica. Pinturas rupestres no he encontrado a pesar de que en términos vecinos sí las hay de arte rupestre levantino. Perteneciente a la I Edad del Hierro fue el hallazgo de un hacha plana, con muñones diminutos y lados casi paralelos. Podemos pues anticipar cultura de este término desde mucho antes del IV milenio hasta el siglo III a.d.C. que aparecen escritos, es ya HISTORIA." [PUIG IZQUIERDO, Fidel
Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos.
pàg. 14.
Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991 I afegeix una sèrie de troballes esporàdiques en el seu poble: "23. HALLAZGO SIN PROCEDENCIA CONCRETA I. P. Bosch cita en 1923, como procedente de su término municipal, un cuchillo de sílex blanco, de 14 cm. de largo, que se encontraba depositado en el Museo de Historia Natural del Instituto de Enseñanza Media de Castellón (Bosch, 1923, p.27 y Atrian y otros, 1980, p.166, nº317). 31. LA RAMBLA DE LAS TRUCHAS I. No muy lejos del caserío de La Puebla de San Miguel, junto a La Rambla de las Truchas y al pie del banco calizo que la ciñe, a unos 1.120 m. de altitud, se encuentran fragmentos de cerámica fabricada a mano, de factura grosera, lisa, y algunos restos líticos informes. Podría tratarse de un pequeño establecimiento al aire libre del Eneolítico. 34. LA CUEVA MATUTANO. Pequeña cavidad que se abre en el banco calizo, en la margen izquierda del Barranco de San Antonio, a unos 1.160 m. de altitud (Atrian y otros, 1980, p. 167, nº 319). Según testimonio de F. Puig de La Iglesuela, recibe este nombre por el hecho de que L. Matutano, rico hacendado de esta población, practicó en ella una excavación a principios de siglo. En el depósito de tierra existente junto a su entrada, procedente de esta excavación, aquél pudo recoger algunos fragmentos de cerámica fabricada a mano y decorada con incisiones, al parecer pertenecientes a una misma vasija. Podría tratarse de un enterramiento del Eneolítico. 37. LA CUEVA DEL TURCACHO. Situada sobre el Barranco del Peral, en el banco calizo y a unos 1.200 m. de altitud, presenta una entrada pequeña, pero es de gran profundidad y de gran interés espeleológico (Obarty y Garay, 1978, p. 28). En ella se encontró, en 1854, un cráneo prehistórico que fue enviado a la Exposición de París de 1878 como representante de la crania española: <<(...) está mucho más fosilizado y es indudablemente más antiguo que los otros restos aragoneses, es de un hombre viejo, con herida cicatrizada en el parietal derecho y con la bóveda más plana que sus paisanos, lo que le da el acortamiento de sus índices de altura y mayor ensanchamiento que ellos, aunque su forma elíptica es conservada por la mayor anchura de la frente, todo lo cual permite destacarle de los levantinos y aragoneses típicos de las tierras bajas y litorales (Hoyos, 1947, p. 207).>> Debió pertenecer a un enterramiento del Eneolítico o de la Edad de Bronce." [PUIG IZQUIERDO, Fidel
Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos.
pàg. 25-29.
Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991 |
||||||
Recopilació bibliogràfica
i transcripcions de